Quan l'endemà del ple d'acceptació del càr-rec vaig veure la foto de l'alcalde amb els diferents portaveus dels grups municipals penjant l'ensenya de l'arc de Sant Martí, per recordar el dia de la llibertat sexual, vaig pensar que potser sí que ho deia de veritat allò de voler governar per a tots. En aquell instant em va venir al cap que ell, una persona que ha patit en la seva pròpia pell el fet de pertànyer a una minoria, sabria trobar l'equilibri entre els interessos del partit i de la institució.

El cert és que els primers gestos apuntaven maneres, presentar-se als treballadors, visita a les entitats que més aporten per atendre les necessitats socials, a les empreses capdavanteres de la ciutat, entitats veïnals; en fi, una agenda atapeïda i que denota les ganes que en té, però... per què sempre hi ha de haver un però? Arribà el primer ple ordinari, i allà va deixar clar a tots els que el varen escoltar que ell té assumit que les seves decisions no tenen per què agradar a tothom, i que les majories imposen el seu criteri. Amb aquestes paraules esborrava el discurs del Kursaal, al final es tractava d'això, un discurs, retòrica. La realitat és la de sempre.

De què venia això? El PSC va presentar una proposició al ple demanant que l'acte institucional de l'11 de setembre es tornés a fer sota la senyera, bandera oficial de Catalunya, i no sota l'estelada de fons blau. La proposició no deia res que no sigui de lògica, acte oficial, diada oficial, se-nyera oficial, himne oficial. Doncs no, a Manresa no. Tant se val que arreu es faci així, que la mateixa Generalitat ho faci així, «aquí no estem en condicions normals i no normalitzarem la repressió de l'Estat». Paraules extretes del discurs del portaveu del Govern municipal. Barregem peres i pomes. En aquest tema superem en intransigència el govern de la mateixa Generalitat. Fet francament meritós, si no fos pel que representa de negatiu.

Aleshores em vingué al cap la meva època de regidor a l'Ajuntament i el debat amb el cap del grup d'ERC, Ramon Fontdevila, sobre la retirada de la bandera espanyola de l'ajuntament. Episodi que, per cert, acabà com el rosari de l'aurora, atès que l'acord era il·legal i la delegada del Govern ens va convidar a reposar-la immediatament; si no, l'alcalde es jugava la inhabilitació. En aquell debat -s'hauria de buscar les actes- en Ramon em responia dient-me quelcom així: «demano treure l'estanquera i deixar sola la senyera, perquè és la de tots, si parlés del que voldria el meu partit, demanaria de penjar la cubana». L'argument era contundent, per això el recordo, i a mi només em quedà el recurs, no menor, de la legalitat, com més tard va quedar demostrat.

Sembla mentida que un argument tan potent com aquell, a la mateixa ERC de Manresa no li serveixi avui. Puc entendre que la situació actual no és la que desitjarien, ni ells ni ningú, però això no els legitima per convertir-se en sectaris. La Diada Nacional de Catalunya és de tots, i ningú se la pot fer seva, l'Ajuntament com a institució no pot excloure ningú. I no és de rebut el cínic argument que són els altres els que s'autoexclouen. També és curiós que a les CUP, ara Fem Manresa, els estigui bé de fer-ho sota «la cubana» i no sota l'estelada de fons groc amb estrella vermella, la d'origen marxista. Ja han deixat d'anar al Fossar de les Moreres?

Perquè així ho ha decidit per ampla majoria el ple, i atès que l'alcalde no té interès a corregir-ho, es farà l'ofrena floral de l'11 de setembre sota l'estelada de color blau. Demanaria que no en diguessin ofrena oficial o institucional, perquè no ho és. És un acte de partits, que conviden les entitats, legítim, però no és un acte de ciutat. Els actes de ciutat, ho aprovi o no el ple, s'han de fer sota la senyera. Bandera oficial de Catalunya.