Qui no ha llegit novel·les com L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson? Qui no s'ha submergit alguna vegada en aventures trepidants a la recerca d'algun tresor meravellós amagat en un lloc desconegut i llunyà? El text evangèlic d'aquesta setmana (Mt 13, 44-52) presenta dues breus paràboles de Jesús amb un mateix missatge. Aquest tresor és el regne de Déu. I quan algú el descobreix ho deixa tot per aconseguir-lo. Talment com un tresor amagat en un camp. L'home que el troba ven tot el que té i compra el camp per quedar-se el tresor. O com un mercader de perles que quan en troba una de gran valor ven tot el que té i la compra. Crida l'atenció, en primer lloc, que el regne de Déu no és plenament visible, sinó que el tresor queda enterrat en el camp. Possiblement es pot interpretar en el sentit que el poble jueu havia farcit l'aliança primitiva de Jahvè amb capes i capes de lleis i preceptes humans. Tants formalismes i normes a seguir acaben asfixiant la veritat i fent que el regne es converteixi en inaccessible.

En segon lloc, notem que adquirir el tresor no és gratuït ni està mancat de cert risc. S'ha de vendre tot el que un té per adquirir-lo i segurament canviar l'estil de vida. Això no és fàcil. Implica renunciar a certeses i comoditats, abandonant la zona de confort de manera probablement permanent. Sant Francesc d'Assís, conegut com «il poverello d'Assisi», va trencar de mala manera amb el seu pare Pietro i el reeixit negoci com a mercader de teles. El refús i desinterès per la riquesa, abraçant la pobresa més radical, el porta a una vida completament diferent de l'esperada en algú del seu llinatge i posició. Això és molt difícil d'entendre en la lògica mundana. Mutatis mutandis, quelcom semblant podem dir d'Ignasi de Loiola, el sant penitent de la nostra Cova. Els onze mesos que passà a Manresa suposen un replantejament total de la seva vida, deixant enrere les vanitats mundanes per servir Jesús i contribuir a la construcció del seu regne.

Notem finalment que aquesta paràbola pressuposa l'existència implícita del lliure mercat i de l'intercanvi voluntari. Sense frau ni engany, el comprador adquireix la propietat del bé. Què hauria passat en un règim comunista? Doncs que el propietari de tot és l'Estat i que qualsevol intercanvi és un robatori a la propietat pública durament castigat. Per això la manca de llibertat és incompatible amb el regne de Déu.