Diu l'Ésglésia, així en majúscula, que no ha comès cap il·legalitat en el tema de les immatriculacions; diuen els propietaris que aquelles propietats de recintes religiosos que ara apareixen registrades en nom de l'Església formen part de les seves finques i en demanen la propietat. Mai no ho han venut a ningú. I possiblement totes dues parts tenen raó. Els primers perquè van aprofitar canvis legislatius que van afavorir que poguessin posar com a pròpies propietats que difícilment poden demostrar que ho siguin, tot i que hagin estat, per dir-ho d'alguna manera entenedora per a tothom, seus religioses. Qui ha vist que en els seus terrenys hi ha aparegut un propietari nou, també està alarmat. Contra la llei que va fer un govern que picava l'ullet als estaments religiosos queda poc més que regirar la interpretació del text legal o fer-ne una de nova perquè hi hagi un retorn patrimonial en totes les reclamacions. En els assumptes terrenals, la millor opció per al respecte dels drets és una justícia veritablement neutral. Els governants tenen la decisió a les seves mans.
