Al jardí de cal Poder Judicial espanyol no hi creixen rosers. Només piracantes, per fer impenetrable el recinte. El roser inspira tendresa, poesia, bellesa. La piracanta intimida, agredeix qui s'atreveix a tocar-la. Les punxes del roser posen en valor el significat de la rosa ofrena que vol enamorar, afalagar. Les punxes de la piracanta són malxinades, malèfiques, es claven fondo, fan un dolor intens i l'efecte dura dies en senyal de venjança i recordatori del que espera a l'atrevit que l'hagi desafiada. En un jardí de rosers el perfum de les flors embriaga, amoroseix els sentiments. Al jardí que cultiva la cúpula judicial s'hi respira ferum de descomposició, de cambra frigorífica atapeïda i mal conservada. Tenen el femer dins.

Dels rosers permanents van sortir els milers de roses que els catalans es van ofrenar dijous, per celebrar el Sant Jordi ajornat l'abril passat. Amb la rosa, el llibre: amor i cultura. Tradició de societat civilitzada, respectuosament mobilitzada amb mascaretes de responsabilitat solidària. Exemple i admiració arreu del món.

De l'erm on només creixen piracantes van sortir dijous uns quants branquillons més per a la corona d'espines que la cúpula del poder judicial espanyol cenyeix a l'independentisme català, especialment als seus dirigents empresonats, als polítics judicialitzats, als militants i funcionaris amenaçats.

Dilluns va començar el jardiner suprem Lesmes equiparant l'independentisme català a la pandèmia i la corrupció, en la seva opinió, els problemes més greus que té Espanya en aquests moments. Va clavar la piracanta contra «els milers de persones que agitaven bastons» els dies del judici pel 9N, obviant que eren alcaldes brandant la vara del poder municipal.

Dimecres va continuar Barrientos utilitzant el testimoni del lletrat Bayona, que era major al Parlament quan es van aprovar les lleis del referèndum, per completar la corona de piracantes que ara vol col·locar als membres de la Mesa del Parlament, en la qual ja tenia els branquillons que va clavar a Mas, Ortega i Rigau pel 9N, i els de la condemna al president Torra per la pancarta dels llaços grocs. El Paco dels vídeos del procés, estarà content amb l'arribada de l'aspirant a major glòria al jardí del Suprem.

Dijous (que és quan escric això), ha estat el gínjol del Marchena qui ha posat un estrepitós brancam de piracantes damunt la taula, amenaçant la continuïtat de les sortides dels presos polítics. Hi ha qui afirma que tombant el 100.2 que permetia sortir a la presidenta Forcadell, «el Suprem vulnera la seva pròpia legalitat per acarnissar-se contra els presos polítics». De fet, el vicepresident Junqueras ja va advertir que passaria, a l'entrevista a TV3. I els fiscals li donen la raó perquè ja han recorregut els permisos de Sànchez, Cuixart, Forn, Rull i Turull, amb la qual cosa... la venjança sembla confirmada.

Adaptar les lleis a l'interès polític de l'Estat és el que saben fer aquests jardiners de la piracanta. Per això minimitzen la violència dels assaltants a la Blanquerna, protegeixen els Borbons i fan fàstics al sentit del nostre Sant Jordi. Qui els pot admirar?