Atenció, notícia bomba: Catalunya ja és independent i no ens ho havien dit. Ja no forma part d'Espanya. Ho he descobert en comparar les dades de contagis de la covid. Què espera Quim Torra per anunciar-ho? Puigdemont val més que s'afanyi a tornar, abans que els francesos no tanquin la frontera.

Que Catalunya ja no forma part d'Espanya ho demostra aquesta dada: divendres el departament de Salut va informar que el dia anterior s'havien registrat 1.343 nous casos de coronavirus, i al mateix temps el ministeri de Sanitat va divulgar la dada de 922 casos per a Espanya. Com que una part no pot ser més gran que el tot, si Catalunya formés part d'Espanya la seva xifra seria inferior a l'espanyola, però acabem de veure que és superior. El mateix fenomen s'observava en les dades dels dies anteriors.

Sí, d'acord, estem fent broma, excepte en les xifres, que són les declarades. Catalunya no és independent, i les seves dades formen part de les espa-nyoles. Però són dades que no quadren. Divendres la Generalitat parlava de 1.343 nous contagis, però en les xifres del ministeri, Catalunya només creixia de 133. Una desena part. Què està passant?

Les estadístiques del ministeri s'alimenten d'informacions enviades per les conselleries de salut autonòmiques. Ha estat així des del principi de la pandèmia. Es deduiria, doncs, que el departament d'Alba Vergés notifica xifres diferents als funcionaris de Salvador Illa i als ciutadans de Catalunya. Si no és així, que ens aclareixin quin és el truc. Potser la paraula «positiu» té un significat diferent en les dues administracions? Algú maquilla a la baixa? Algú infla els registres?

Amb aquestes discrepàncies no és estrany que constin tants pocs rebrots a la vila de Madrid, tot i el nombre de morts que han tingut, els milions d'habitants que són i l'afició que tenen a sortir de nit. En canvi, a l'avor-rida Catalunya estem rebotant més que una pilota de bàsquet, de manera que les autoritats perden el cul i dicten prohibicions nervioses a cop calent, mentre que els empresaris afectats s'enfilen per les parets.

I els francesos, que no estan per subtileses, diuen: ja vindrem un altre any. Que en som, de llestos, els catalans!