Pels bars. La setmana me l'he passat, com qui diu, anant pels bars. No he fet una altra cosa. No s'ha parlat d'una altra cosa. I això que jo, el que es diu jo, soc poc d'anar pels bars. Soc més d'anar pels puestus. I quan vaig als bars, ara els ho confessaré, soc més de barra que de taula. Soc de tamboret i també dret. Sí, soc d'aquells que, des de la barra -ho faig sol quan ho faig, això-, ho domina tot. Veus qui entra, qui surt, qui te l'està fotent i fins i tot pots controlar més el cambrer. Més no vol pas dir millor. Perquè, de vegades, ets a la barra, i és com si no et veiessin, com si no hi fossis, com si no fossis enlloc. És una cura d'humilitat. Però aquesta, la trista història dels que ens perdem per les barres dels bars, ja l'explicaré un altre dia. Que avui no he vingut aquí per això. He vingut perquè soc dels de la cultura, jo. He vingut perquè tota la santa setmana que ens tirem els plats pel cap entre els de la cultura i els dels bars. I això que els de la cultura som molt d'anar a bars. Però quan la cosa de la gestió de la pandèmia ha decidit tancar portes a teatres i cultura en general i deixava barra lliure -ep! és un dir, però s'ho poden prendre com vulguin- als bars, el personal cultural s'ha encès. I no contra els bars, sinó contra la gestió que el (des)govern de torn està fent de tot plegat. I això que el personal de la cultura és més de manifestos que no pas de trinxar cadires. I és més de bars que no pas d'una altra cosa. Però és que... mentre teatres, auditoris i sales i espais culturals de tota mena i condició veuen com se'ls nega el pa i la sal malgrat fer una gestió impecable del personal pel tema de la covid, resulta que els bars, les terrasses i tot el sector de les braves, en general, resten com un oasi obert sense control. He escrit sense control? Sí, he escrit sense control. Perquè, no ens enga-nyem i que no se m'enfadin els dels bars, però en molts casos els bars han pres mides i mesures i codis QR i taules netes i vàters tancats i tot allò. Però en molts d'altres -que tots ho hem vist- no. Però, tot i fer-ho bé, quan el personal s'asseu al bar -jo el primer-, allà és com si no et pogués passar res. Ni distàncies ni mascaretes ni res. Tots a compartir. Amb salsa. I els dels bars s'han enfadat amb els de la cultura perquè els ha semblat que es ficaven amb ells, que vol dir contra ells. I els de la cultura que no però que sí, que una mica (molt) discriminats sí que ho estem. La cosa és la incongruència de les decisions. No pots anar a teatre o a concerts primmirats de dalt a baix -on, ja els ho dic jo, no pots estar més controlat que enlloc- però sí que pots terrassejar sense parar per bars i guinguetes. I no hem arribat a les mans perquè, per sort, uns i altres sabem qui és que no fa bé la feina i per un costat dona barra lliure i per l'altre et barra el pas. I ara, vist que és diumenge... no crec que avui em vulguin en cap bar. Ni en cap barra.