Un col·lega valencià amb qui vaig tenir un tracte freqüent criticava l'expressió «violència de gènere» perquè, segons ell, «les paraules tenen gènere però les persones tenen sexe». (Jo ja havia optat feia temps per parlar de «violència masclista».) Els antropòlegs estarien en desacord amb el col·lega, ja que fa dècades que estudien els «rols de gènere», és a dir, els trets de comportament diferencial que les societats atribueixen a homes i a dones; així, una persona sexualment masculina pot realitzar accions o mostrar actituds considerades femenines, o viceversa. En un capítol de la telecomèdia Plats Bruts, per una barreja de nervis i baixes temperatures, al personatge d'en López se li enxiqueix tant el penis que se li amaga dins l'abundosa tofa de pèl púbic. Espantat pel que (no) veu, crida: «i si soc una dona?». L'altre protagonista, en Güell, li pregunta: «a veure, tu com pixes?» «Doncs m'abaixo els pantalons, m'assec a la tassa del vàter... Déu meu, soc una dona!». Orinar assegut «ho fan les dones», però fa un temps es va llançar a França una campanya perquè els homes les imitessin i deixessin de decorar els vàters amb el color groc dels esquitxos. Què ens fa masculins o femenins? Diumenge El Periódico entrevistava un home que va estar embarassat i va parir un fill que ja ha complert setze mesos. Suposició immediata: és una dona que es fa passar per home. Però resulta que l'autoritat competent va autoritzar-li el canvi de sexe legal sense extirpació dels òrgans reproductius: ovaris, matriu, úter... Així va poder ser inseminat i engendrar. Bàsicament, és un home perquè ell diu que ho és i ha convençut els qui tenen poder sobre el registre civil i el DNI. Ara el Govern de Catalu-nya ha llançat una campanya publicitària en defensa dels «drets obvis», per «lluitar contra qualsevol mena de discriminació», i un dels cartells diu: «tens dret a que ningú decideixi el teu gènere». Es dedueix que tens dret a decidir-lo tu mateix. La llei encara hi posa obstacles, però si aquest és el camí, caldrà aclarir a què es refereixen els formularis quan ens pregunten pel sexe. Perquè si és el formulari d'ingrés en un hospital, la diferència entre voluntat i biologia pot induir a errors perillosos.