Acabava el darrer Badant exposant com la serotonina està embolicada en processos d'adaptació psicosocioculturals de la societat i no només en els estats depressius o ansiosos, pels quals és famosa i tothom en parla. Com que ja entrem en un període de vacances de la nova realitat, m'he permès formular una opinió badant en l'entorn polític i econòmic, lligant aspectes de la neurociència amb comportaments polítics. Insisteixo que és una observació, segurament, producte de la calor. Es pot agafar amb tota la prudència necessària i el rigor científic per demostrar.

Fa una setmana assistíem al debat i confrontació que els líders de la Unió Europea mantenien envers la quantitat i com es tornaven els ajuts d'Europa als Estats membres que ho necessiten, per tal de fer disminuir l'impacte econòmic que la pandèmia de la covid-19 ha provocat. Teníem, per un costat, els anomenats «països frugals»: Holanda, Dinamarca, Suècia... i, per una altra banda, els països del sud d'Europa: Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia... els anomenats en la darrera crisi financera PIGS (porcs en anglès), acrònim de Portugal, Italy, Greece Spain, només per recordar el bon rotllo que impera i que ho fa més pu-nyent encara.

Si fem un repàs de la història religiosa europea, al segle XVI els països frugals inicien una deriva protestant, de protesta, que comença amb Martí Luter, que l'any 1517 presenta les seves 95 tesis centrades en el perdó i la facilitat de comprar indulgències per aconseguir l'absolució dels pecats.

La tesi 21 diu que estem equivocats quan ens diuen que les indulgències del Papa ens deslliuren de les penes i estem salvats. La 24 diu: I aquesta magnífica i universal promesa de la remissió de totes les penes concedida a tothom sense distinció, és necessàriament errònia per a la major part de la gent. La 25 rebla el clau: Els homes prediquen que tan aviat com una moneda dringa a la caixa, una ànima vola fora (del Purgatori). I per acabar-ho d'adobar la 30: Ningú no està segur de la veritat del seu penediment, i molt menys pot estar-ho de la remissió completa.

Amb pocs anys de diferència Joan Calví fa una evolució i destaca que les persones han de centrar-se a ser humils, austeres i en el treball, diu que fer una vida humil i austera ens fa ser bons cristians. Recordo quan un bon amic, suec, em va treure de l'error quan em pensava que el fet que les cases del nord d'Europa no tinguessin cortines era perquè hi entrés més el sol: ho fan així perquè tothom vegi que no hi ha signes d'ostentació dins les llars.

Doncs, després de cinc centúries de la necessitat que la culpa no pugui ser expiada per diners i calgui un veritable penediment, què esperàvem els PIGS? Som vistos com a ostentosos, malgastadors, poc treballadors, amb un sentiment de culpa molt feble, i que si les nostres economies estan fetes un desastre és degut a uns comportaments pocs austers i gens humils. Per als escèptics, només cal observar com hem malgastat, en gran part, les ajudes i subvencions europees a l'Estat espanyol. Per als frugals som pecadors no penedits.

El gen transportador de la serotonina es diposita en una branca del gen o en una altra, braç curt o llarg, en funció de com hem adaptat el nostre comportament, generació darrere generació, en funció dels valors culturals, espirituals (sentit de transcendència), socials i econòmics viscuts. Aneu a saber en quina branca, la curta o la llarga, ha anat a parar el gen transportador de serotonina en cadascun dels dos grups de països.