La Casa de la Culla de Manresa és una masia que conserva les característiques antigues i els canvis soferts al llarg dels segles. El seu interès històric i el seu valor com a patrimoni arquitectònic van fer que fos declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (1949), que és la màxima valoració d'un bé de patrimoni. I segons la llei la Culla ha de ser protegida i conservada per no perdre les característiques que li donen valor i interès. No es pot destruir ni desfigurar ni per fora ni pel seu interior. Ha de conservar la seva autenticitat, que li dona valor patrimonial. Com és lògic la Culla forma part del Pla Especial del Patrimoni de Manresa.

Aquesta masia ha tingut una història centenària i molt interessant. Està documentada des del segle XI, va pertànyer a la Seu de Manresa, que la posseïa com a senyor feudal, i la família de pagesos que es deien Culla eren pagesos de remença. A partir de la Sentència Arbitral de Guadalupe del rei Ferran II (1486) els Culla esdevindran propietaris de fet del mas i de les seves terres. A partir de llavors va esdevenir una de les principals masies de Manresa, amb molta terra dedicada a l'horta, als cereals, a l'olivera i sobretot a la vinya, especialment el segle XIX. Va ser habitada fins al 1950. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Manresa però gestionada per Aigües de Manresa. És la seu social de la DO Pla de Bages i també és la seu d'un Camp d'Aprenentatge. A més cal tenir en compte el fet que és l'única masia de Manresa que es pot visitar.

L'Ajuntament de Manresa ha realitzat un projecte per facilitar l'accés a l'edifici que consisteix en la construcció d'un ascensor i una escala que se situarien dins de la masia. Això comportaria la destrucció de l'antiga cuina, d'una volta catalana, i la desfiguració dels espais interiors. A partir del projecte presentat queda molt clar que no es respecta el que diu la Llei de Patrimoni que regula els BCIN, que impedeix fer modificacions i destruccions del bé patrimonial tant en els exteriors com en els interiors. L'objectiu que preveu la llei és el de conservar i respectar l'obra original sense destruccions ni desfiguracions ni falsos històrics.

Sembla clar que l'objectiu de facilitar l'accés és quelcom lloable però això no hauria de comportar la destrucció i desfiguració parcial de l'interior de l'edifici. La solució seria seguir l'exemple del que s'ha fet a Sant Benet de Bages i al castell de Castellbell, en què s'ha construït un ascensor però a fora de l'edifici, de manera que no afecta l'estructura de l'edifici.

El projecte elaborat per l'Ajuntament està en fase d'exposició pública perquè s'hi puguin fer al·legacions, que presumiblement seran desestimades. Però com que es tracta d'un edifici catalogat com a BCIN qui té l'última paraula, qui l'ha d'aprovar o l'ha de desestimar, és la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central, amb seu a Vic. Tenim la confiança que des de la Generalitat es pararà aquest projecte perquè creiem que es respectarà i es farà complir la llei que protegeix el patrimoni. Confiem que la Casa de la Culla conservarà integralment tots els valors del seu patrimoni en bé de Manresa i per a gaudi dels manresans.