Ala Catalunya Central els epidemiòlegs ja hi eren. De fet, l'alerta de la gravetat de la situació que es vivia en el brot d'Igualada es va veure a la seu del servei. El departament de Salut, abans de la covid-19, ja tenia el seu sistema per detectar si hi ha alteracions de la normalitat sanitària habitual. I, malgrat tot el que s'hagi dit i escrit, serveis com el de Manresa, escampats pel territori, es dediquen a recollir periòdicament les dades que reben dels metges de la primària i del nivell hospitalari. La covid-19, com altres malalties infeccioses, és de «declaració obligatòria». És per això que quan s'expliquen les marejants dades apareixen els afectats amb prova i els sospitosos, que són els que els metges han informat que per simptamotologia poden ser casos de covid-19. En tot cas, la feina sanitària no és només un registre que ens posa en alerta, sinó que el problema era tenir els sanitaris sense materials de protecció, sense possibilitats de fer proves de confirmació i sense medicaments que actuïn com a vacuna o com a remei. Per aquí ha de venir la millora del sistema.
