Tot passejant per la carretera de Vic de Manresa vaig veure una cua llarguíssima de persones que anaven a buscar menjar a la Plataforma d'Aliments. La imatge és dantesca. Donen servei a 7.500 veïns de la ciutat, el 10% de la població manresana. Els responsables expliquen que hi ha «nous pobres» i que s'hi apropen treballadors que no han cobrat l'ERTO i joves que han perdut el seu lloc de treball. El gurus de l'economia parlen d'un any refotudament dolent, un desastre del qual tardarem uns dos o tres anys, o més, a veure la llum al final del túnel. Però com ho saben? Algú pot preveure un retorn a la normalitat econòmica amb l'aparició de brots a llocs insospitats i sense capacitat per controlar-los en alguns casos? «L'estiu que ve ja podràs viatjar», em diuen alguns, com si sabessin que d'aquí a un any més o menys ja tot tornarà a ser com era abans. Malgrat els experiments prometedors amb vacunes, el cert és que de moment no hi ha cap fàrmac que curi la covid, i un cop es descobreixi, hi haurà capacitat per produir-lo industrialment per a tot el món? Quants mesos o anys trigarà a arribar el medicament a la ciutadania? Si aquesta nova normalitat s'eternitza, els governs tenen prou recursos, malgrat la pluja de diners de la Unió Europea, per arreglar aquest desastre econòmic? Massa preguntes sense resposta.
