La primera: turistes sou benvinguts, aquí no passa res, versus ciutadans de Catalunya, estem fatal.
Ja és una evidència per a tothom que el Govern Torra-Aragonès ha arribat malament i tard a la prevenció de la covid-19. El sistema de rastrejadors es va activar tres setmanes després de la detecció del primer rebrot. En tres mesos no s'ha reforçat la xarxa de seguretat, com demostren els 400 CAP tancats arreu de Catalunya. Sense fer la seva part, doncs, el president Torra, a principi de setmana, anuncia l'enduriment de mesures de confinament per als catalans i les catalanes, en especial de l'àrea metropolitana, no així per als turistes, ja que el president ens diu, primer en català, que la cosa s'està posant seriosa, que tenim 10 dies abans no es prenguin mesures més dures, i tot seguit s'adreça als turistes en anglès per dir tot el contrari, en un intent de salvar la temporada turística que s'ha carregat el mateix Govern català amb la incapacitat per afrontar amb garanties la desescalada.
Mesures diferents per a una mateixa situació: una per als turistes i una per a la gent d'aquí. I és clar que cal posar tots els esforços individuals i col·lectius per contenir el virus, però per la mort de Déu, president, vostè faci l'esforç que li pertoca: més seguiment de casos i més CAP oberts, que no arribem a temps de frenar l'escalada de contagis.
La segona: les entrevistes a Junqueras i Puigdemont a TV3.
TV3 va entrevistar gairebé un dia rere l'altre l'expresident Puigdemont i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Entrevistes de gran impacte entre les respectives persones «seguidores» i que des dels partits dels entrevistats s'han centrat sobretot a comparar com van ser tractats l'un versus l'altre. S'han fet comparatives sobre amb qui tenia més proximitat l'entrevistador, Vicent Sanchis. Si va posar més contra les cordes el primer o el segon, si les preguntes a un eren per fer-lo quedar malament i a l'altre no. En definitiva, se l'ha acusat de practicar una «doble vara de mesurar», fins i tot tenint en compte la postura corporal que prenia el presentador amb cadascun. Sincerament, aquesta per a mi és la qüestió menys rellevant, lamentablement el que hi vaig poder apreciar en ambdues són coincidències entre ambdós entrevistats. Tant l'un com l'altre parlen del passat, dels fets al voltant del 2017, sobre els quals ni es posen d'acord entre ells, i proposen a la societat catalana una altra vegada vies que s'han demostrat fracassades i que no ens van portar enlloc. Dos líders -per molt injusta que sigui la situació personal que estan vivint- competint pel relat sobre el passat però sense projecte de present i de futur. I això és greu i preocupant, i més quan avui tenim xifres de l'impacte econòmic de la crisi a Catalunya.
La tercera i darrera: el tercer grau revocat als presos polítics.
El dia que es revocava el tercer grau als presos i preses polítics catalans, vam veure com la justícia sentenciava el cas del Tarajal en favor dels guàrdies civils acusats de la mort de 15 persones migrades. Però no cal ni anar a aquesta comparativa, només cal dir que és clar que als presos independentistes se'ls ha tractat amb una altra vara de mesurar, respecte a la situació d'altres presos en la seva mateixa situació. Perquè el tercer grau no és impunitat ni privilegis, són drets que reconeix la legislació vigent en matèria penitenciària. Una decisió injusta a la qual, siguem independentistes o no, ens hem d'oposar. Per una justícia realment justa i sense dobles vares de mesurar.
