Els escrits bíblics sovint presenten els ensenyaments importants en forma d'inclusió. És a dir, introdueixen el que volen ensenyar amb el contingut bàsic, el desgranen en diversos aspectes i, finalment, repeteixen el que ja han afirmat al començament del bloc pedagògic. Això és el que passa en l'anomenada «secció dels pans» a l'evangeli de Mateu, i també en el de Marc.

El text de Mateu que es llegeix a missa aquest diumenge (Mt 14, 13-21) és el d'introducció a la seva secció dels pans, amb la narració d'una multiplicació de pans; i aquesta secció acaba amb una altra narració de multiplicació de pans (Mt 15, 29-39).

Una lectura atenta de tota a questa secció fa veure que l'interès pedagògic de l'autor evangèlic és el de presentar l'essència de la persona de Jesús com a aliment, com a font de vida, com a objecte sòlid de confiança ferma. Què és la fe, sinó una adhesió confiada a la persona de Jesús? De fet, la fe és, ni més ni menys, allò que anomenem confiança en les nostres relacions habituals.

Per al creient, la fe, la confiança en Jesús, es basa en el reconeixement de la coherència de la seva paraula amb la seva manera de fer. I això és el que pretén dir l'autor evangèlic: Jesús és pa-aliment generant confiança en les dificultats, superant les cotilles de les normes i esbotzant les tanques entre les persones. Ho expressen els episodis emmarcats per les dues narracions de multiplicació de pans esmentades. La confiança en les dificultats es presenta amb el camí sobre l'aigua de Jesús amb Pere enmig de la tempesta que segueix al text de multiplicació que comentem. La superació de la cotilla de les normes, també les religioses, es presenta amb una discussió sobre la tradició dels ancians. I la superació de les tanques discriminatòries es reflecteix en l'episodi de l'atenció que Jesús té a una dona cananea, estrangera, per tant, i objecte de la discriminació institucionalitzada en l'entorn social de Jesús.

Ara bé, l'associació del concepte pa amb el concepte vida, tal com la presenta l'Evangeli, seria buida si no tingués en compte l'associació pa-justícia que es desprèn de la primera de les tres peticions bàsiques que es fan al Pare nostre («El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor...»). Què és, la justícia, sinó la disponibilitat d'allò que es necessita per viure?

Dit tot això, convindrem que fa bé l'Església, que fan bé els creients, continuant l'obra d'alimentar (i atendre) qui ho necessita amb actitud coherent amb allò que predica l'Evangeli: estem al servei de la vida i la justícia, no la de les lleis i discriminacions, sinó la de la necessària disposició, per part de tothom, d'allò que necessita per viure dignament. Heus ací el contingut del testimoniatge cristià en el món.