Es veu que la pandèmia ens havia de fer millors persones. L'individualisme extrem, l'egoisme, havia de passar a millor vida i els aplaudiments als sanitaris del confinament demostraven que entràvem en una nova era. Només ha calgut que ens deixessin sortir unes setmanes de l'enclaustrament domiciliari per demostrar que no és ni serà així.
Per això ens trobem com ens trobem, parlant de rebrots i descobrint, oh sorpresa!, que el virus segueix entre nosaltres. És estrany perquè ningú no ens n'havia avisat. I en el futbol professional, tres quarts del mateix.
Els positius per coronavirus del Fuenlabrada i el sidral que se n'ha derivat han deixat a la vista que tothom segueix anant a la seva i passant dels altres. Perquè és probable que el Fuenlabrada viatgés sabent que hi havia casos, pensant que es jugaria el partit amb rapidesa i ningú se n'assabentaria: la Lliga, el president de la qual és el pare de l'assessor jurídic del club madrileny, presumptament ho va encobrir. I un cop va esclatar la bomba, a l'Elx li va faltar temps per reclamar un lloc al play-off; al Rayo, una eliminatòria prèvia al play-off; al Deportivo, amb el suport de les autoritats municipals, una lliga de 24 equips, igual que al Numància, i fins i tot, a l'Extremadura, una lliga de 26 a Segona i de 22 a Primera i sense descensos. Barra lliure. Tothom pensant en ell i ningú en el bé comú. Cap sacrifici, cap autocrítica, només tirar endavant sense mirar cap als costats. Ni una pandèmia ens farà ser millors. Almenys, d'això, ara ja n'estem del tot segurs.
