Aquesta setmana els jutges, a instàncies de la fiscalia, han revocat el tercer grau d'alguns dels presos polítics per considerar que cap de les activitats desenvolupades fora de la presó en virtut de l'article 100.2 -tenir cura de familiars, impartir la docència, fer voluntariat i contribuir a fer rutllar l'economia del país- no s'adeien al tractament adequat al motiu de la condemna per sedició. Ignoro en quin programa de reinserció pensen, si és que n'han previst cap. No fóra estrany que, d'entrada, decidissin sotmetre'ls a un curs intensiu de Formación del Espíritu Nacional, superat el qual se'ls podria acudir de posar-los d'assistents d'aquells pobres vellets de la Gestapo que, després de la desfeta nazi, Espanya va acollir amb els braços ben oberts, a diferència dels refugiats actuals que, jugant-se la vida mar a través, malden per aconseguir un rosegó de pa a la nostra vella Europa, bé que d'entrada els obsequiem amb una dutxa de pilotes de goma. L'únic voluntariat reconegut deu ser col·laborar amb la Fundació Francisco Franco, bé sigui fent guàrdia davant el panteó de Mingorrubio perquè no l'embruti cap grafiter podemita o bé ajudant a recollir signatures perquè el dictador retorni al seu Valle de los Caídos, on un altre dels polítics a redimir podria inventariar els fèmurs i les calaveres que hi ha enterrats. I, en acabat, intentar quadrar-ho tot. Tantes calaveres, el doble de fèmurs. Si no hagués estat que, a alguna de les víctimes per desenterrar, li hagués estat arrencada una cama en vida o hagués perdut literalment el cap, cavant la pròpia fossa. D'accions reeducadores n'hi ha per a tots ells i els que puguin venir al darrere, si no hi posem remei: vendre cacauets a les places de toros, baixar a les clavegueres disfressats de Mickey Mouse amb una diana dibuixada a l'esquena, ajudar el rei emèrit a trobar pis i treure'l a passejar tres cops al dia pel Parque del Retiro, i fabricar copes de terrissa perquè els justiciers hi brindin a la salut del fetge dels penjats.