Descobrir un museu despullat sense pintures ni escultures i unes estructures malaltes i caduques que cal reparar urgentment per tal que l'edifici subsisteixi van ser les principals conclusions de la visita patrimonial a l'actual estat d'unes obres que, després d'un any, amb la fallida de l'empresa constructora, ara estan a punt de reprendre's. L'obra no protegida, amb el consegüent risc per a les persones, es reinicia amb la renovació dels sostres i l'actuació estructural en la mitgera de l'edifici neoclàssic de l'antic col·legi Sant Ignasi per reforçar la coberta entre l'església i el col·legi i una canal que provoca humitats a l'interior. Caldrà fer-ne una de nova i que la recollida d'aigües passi per l'exterior. L'escala original del segle XVIII, amb funció d'escala d'emergència, s'acaba amb un sostre dels anys 70 del segle passat, que s'obrirà al capdamunt de l'edifici, amb una balconada i un punt d'accés de llum cap a l'interior. La represa es produeix amb una part executada dels nous accessos, l'ampliació de la plaça Sant Ignasi i la intenció que el claustre sigui una plaça més del barri, amb oficina d'informació i control d'accés. Es tracta de transformar un edifici molt tancat amb accessos interns a un de nous, que en permeti visitar els elements singulars, amb una mirada del Museu cap a la ciutat. Cal fer les renovacions de la façanes nord i oest i la dels sostres d'aquestes parts més antigues del Museu, que estan en mal estat. Les obres van a càrrec dels arquitectes Lluís Piqué i Joan Escalé. Amb l'objectiu de ressituar el Museu a la ciutat, canviant-li el discurs i plantejant el projecte de museïtzació, ja que s'està a punt de licitar la primera fase de la implementació del Barroc de Catalunya. La planta primera estarà dedicada al Barroc, la segona, a la història de la ciutat, amb un discurs diferent de l'actual, i la tercera es destina a usos interns, on arriben l'ascensor i l'escala històrica. El projecte inicial que estava previst en quatre fases serà conjunt, per guanyar temps, ja que entre l'elaboració i l'execució van aparèixer els fons FEDER, que en permeten l'actuació conjunta.
L'edifici, construït pels jesuïtes el 1750, amb la desamortització de Mendizábal va passar a ser municipal. Fa gairebé 124 anys de la inauguració del Museu Comarcal de Manresa, el 2 de setembre del 1896, amb el nom de Museo Arqueológico, Biblioteca Pública y Exposición Artístico Industrial Permanente, en una sala de l'ajuntament. Es va enriquir amb donacions particulars i col·leccions del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i el Centre Excursionista Montserrat. S'ubica des del 1941 al lloc actual, i és considerat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1962. El director, Francesc Vilà, recorda que el 2014 es genera el projecte 2022, per relacionar els espais amb l'estada del sant a Manresa. L'arquitectura barroca i jesuítica, en alguns casos, es barregen. Es fan propostes d'actuació: la reubicació de la col·lecció del Barroc el 2015, i altres d'iniciades el 2016 com els espais d'acollida. L'Ajuntament planteja l'actuació global a l'edifici de rehabilitació integral amb un avantprojecte director per primera vegada. Els projectes arquitectònic i museològic preveuen un museu gran, però amb dèficits importants, com els espais expositius col·lapsats des del 2015, on les zones de reserva de la tercera planta tenien gran precarietat. Conservaven un magatzem lapidari, que inicialment ocupava la sala d'actes del col·legi, però en començar les noves obres es van haver de fer trasllats i la col·lecció de pedres va passar a la plaça Reforma. La tardor del 2017 s'aprova el Pla Museològic, que apuntava les direccions de futur. En trasllats interns constants aquests darrers anys, Arxiu i Museu han coexistit amb la tensió pròpia de dues institucions que se senten col·lapsades per les seves possibilitats de creixement. Un dels dos ha de marxar i l'altre guanyar espai a l'altra banda de l'edifici. Des del 2017 hi ha el debat de poder traslladar l'Arxiu a unes noves dependències, a un espai nou. El projecte per fases deixa clar que el Museu ocuparà tot l'edifici, però hauran de continuar convivint, més enllà de la data de finalització de les obres, prevista per al 2022.
