Jo no sé si la sortida, fugida o exili del rei emèrit Joan Carles, en podeu dir com vulgueu, tindrà alguna conseqüència. Vull dir que no sé si serà una solució taxativa i terapèutica, com pregonava ahir algun opinador, o bé només és el començament d'una història que passarà a la Història. Vaja, que ara la incògnita és saber si la princesa Elionor arribarà mai a ser reina. Ens haurem d'esperar. Però temo molt que acabarà en un no res, o sigui, que no cal que ens hi amoïnem més del compte. La República s'instaurarà abans a causa d'una greu crisi econòmica i social provocada, posem per cas, per una pandèmia mundial, que no pas per les accions passades d'un personatge -amb el petit detall que era un cap d'estat, cert, emparentat amb l'actual- farcit de milions i d'hàbits humans malgrat la seva sang blava. Amb això vull dir que per molt que ens indignem, per molt que es consideri que el poder està putrefacte, que la democràcia cada cop està més afeblida i que un cop més la justícia ha demostrat no ser igual per a tothom, tot dependrà dels poders fàctics de l'Estat. I perquè us en feu una idea, un d'aquests poders fàctics podria ser, per exemple, el jutge Marchena. I no crec que ell ni els alts funcionaris que ho fan rutllar tot estiguin per la labor de canviar de règim. Prou feina deuen tenir a justificar l'injustificable.
