El darrer rei d'Espanya que va marxar a l'exili va ser Alfons XIII. L'hi va enviar la victòria de les forces republicanes a les eleccions del 12 d'abril del 1931. El seu compromís amb la dictadura de Primo de Rivera el feia incompatible amb la democràcia.

Joan Carles I, rei emèrit des que va abdicar en el seu fill Felip, va accedir a la prefectura coronada de l'Estat per designi del dictador Francisco Franco, però després d'analitzar la situació i recordant el cas del seu avi i predecessor, va apostar per reforma democràtica. Deixem per als historiadors l'anàlisi del seu protagonisme en la transició i la sinceritat de tots els seus actes; el fet és que una majoria de ciutadans espanyols -excepte a Catalunya i Euskadi- associen la seva figura al règim de llibertats. Si ara estableix la residència a l'estranger no és per un qüestionament polític, en tot cas minoritari, sinó per haver fallat en una nova exigència que fa quaranta anys no era sobre la taula.

El 1978 la qüestió era la democràcia, i ell s'hi havia associat. El 1981, la llarga nit del cop d'Estat del 23-F, la imatge es va refermar encara més. Però al llarg d'aquestes dècades han esclatat en la política espanyola escàndols de corrupció que han afectat quasi tots els colors polítics i tota mena d'institucions; la població n'ha quedat fastiguejada i a cada nou cas ha reduït una mica més el llindar de tolerància, que ara ja és mínim. Una llarga trajectòria democràtica ja no és excusa per a res. Ni tampoc una obra de govern. Les comissions multimilionàries i els sacs de diners a Suïssa són directament imperdonables.

La crisi del 2008 ens va aguditzar la sensibilitat. Quan els pensionistes han d'acollir i alimentar els fills a l'atur i tota una generació veu desaparèixer el futur, la corrupció es torna més insultant i més intolerable. Encara no ens hem recuperat dels efectes socials d'aquella patacada i ja n'arriba una altra; amb el país en xoc econòmic, com s'espera que reaccionem davant les notícies dels milions dels saudites i els estranys jocs financers amb l'«amiga especial»?

Ja veurem si n'hi ha prou amb aquest gest. Cal saber els detalls i els efectes en les causes judicials. La distància no l'absol, però dona alè al seu fill.