Demà, divendres, si cap tribunal no ho impedeix, el Parlament de Catalunya celebrarà un debat que podria acabar votant les peticions d'abdicació del rei d'Espanya i l'abolició de la monarquia. Cal esperar que es demanin per aquest ordre, ja que si en primer lloc s'abolís la monarquia ja no seria possible l'abdicació del rei.
És evident que les resolucions suposaran un impuls decisiu en el progrés cap a l'Estat català en forma de república, segons fou votat en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Aquest progrés es donarà perquè, sense cap mena de dubte, tant les institucions espanyoles com la persona del monarca seran sensibles als acords del Parlament català i actuaran en conseqüència.
Al Congrés dels Diputats, es reuniran els grups parlamentaris, començant pels més nombrosos, que són el socialista i el popular, per debatre la situació creada per les resolucions catalanes. Amarats d'esperit democràtic, diran: els catalans sempre tenen raó, i si la seva cambra demana un canvi de règim a Espanya, els hem de fer cas. En conseqüència, posaran en marxa la reforma constitucional, tot i que es tracti d'un tràmit molt llarg que inclou aprovar-la dues vegades, amb unes eleccions entremig i un referèndum al final.
Mentrestant, al palau de la Zarzuela, Felip de Borbó també meditarà sobre la justícia de les peticions de Catalunya, país caracteritzat pel seny i el sentit pràctic de la política, i descobrirà que els ha de donar una resposta positiva. Abdicarà doncs en la persona de la seva filla gran, Elionor, tot i que com que és menor d'edat s'establirà una regència que la Constitució atorga a la seva mare, la reina Letícia, fins a l'assoliment de la majoria d'edat o fins la proclamació de la república.
La coincidència d'una abdicació reial, amb regència a càrrec d'una antiga plebea, i d'una reforma constitucional que afectarà una part nuclear del règim, obrirà una dinàmica de crisi institucional que rebentarà les costures de l'Estat. Regnaran el caos i la confusió, i en aquesta mar agitada Quim Torra proclamarà la república catalana sense que a Madrid se n'adonin, entretinguts com estaran amb les seves coses.
Una jugada rodona.
