La transformació del convent de Sant Francesc, convertit en espai cultural amb motiu de l'exposició Joan Ferrer, és una gran oportunitat per al Berguedà. Vam començar a parlar-ne el 2015 i el 2019 es va fer realitat. Un trajecte llarg i costerut però que ens ha regalat a la ciutat un equipament meravellós. Les possibilitats de l'espai són immenses. El convent, amb les seves tres plantes i aproximadament 1.000 m² en cadascuna d'elles, és un edifici impressionant. La seva situació també el fa privilegiat. Encimbellat i vistós des de tota la ciutat, pot contribuir a crear el triangle d'or de la Cultura, amb tres equipaments importants: teatre municipal, escola de música i convent. En definitiva, potenciar les arts escèniques, musicals i plàstiques esdevé una eina de transformació social.

Les sinergies que poden crear aquests tres pols de Cultura són molt interessants. Fonamentals per la definició dels usos de Sant Francesc. La voluntat, des de l'inici del projecte de l'exposició, va ser la de guanyar espais expositius per a la ciutat. No ho podem oblidar. Va ser una de les raons originàries del projecte de rehabilitació de la planta baixa. No hi ha, a Berga, cap sala ni espai públic per a exposicions i això és una mancança històrica de la ciutat.

La conservació del patrimoni és una obligació, però el fet de traslladar les comparses de Patum a Sant Francesc és més una improvisació per sortir del pas que no un projecte de futur. Cal una planificació a llarg termini de tots els espais dels quals disposa l'Ajuntament i un full de ruta per condicionar-los i establir-ne les prioritats. El fet de col·locar la comparseria no pot hipotecar l'espai reservat a la creació contemporània.

Per augmentar les possibilitats de l'edifici, és interessant treballar per la cessió de la capella del Santíssim. És la capella a la qual s'accedeix des del vestíbul del convent, no l'església pròpiament dita. És un espai idoni per a la presentació de les comparses, si és que arribem a la conclusió que s'han d'instal·lar a Sant Francesc. Pot funcionar com a «motor» per a la resta de l'edifici, dedicat a exposicions temporals i contemporànies.

Dit això, és necessari -si no imprescindible- un estudi dels usos de l'edifici i de la resta d'equipaments municipals. Al final, és una qüestió de possibilitats: què necessitem i què tenim. De l'anàlisi amb rigor de la situació n'ha de sorgir el projecte dels equipaments futurs.

A Berga, al Berguedà, hi ha talent més enllà de la Patum i l'hem d'impulsar.