L'univers conservador ha saltat com una molla en defensa de la corona, que el PP ha definit com «la millor marca Espanya». No hi ha dubte que la reialesa és una part important de la imatge del país; que sigui la millor ja és més qüestionable. «Spain's former king flees cash scandal», o sigui, «l'exrei d'Espanya fuig d'un escàndol de diners», va ser el titular, sota la foto principal de la portada, del diari londinenc The Times, tingut per monàrquic i conservador. No són només els republicans esquerranosos de Podemos i els deslleials independentistes els qui han optat pel verb «fugir», també ho ha fet un dels diaris clàssics de la dreta europea. És aquesta «la millor marca Espanya?» Ho diuen seriosament? Per què no hi afegeixen els èxits en la batalla de la covid? La corona i el coronavirus, de bracet, treballant per crear imatge i atraure turistes.

La dreta espanyola va mostrar un respecte força escàs per la corona quan Joan Carles es deixava estimar pels socialistes. José María Aznar el veia com una nosa, perquè ell volia exercir en la pràctica de president de la república, i encara que el rei no governi, era allà i es feia notar. Ara, en canvi, la dreta tanca files al voltant de la institució, però només pel tacticisme de furgar en les contradiccions del Govern. Monarquisme oportunista, en el qual coincideixen tots els membres de l'extensa família conservadora: el PP, Ciutadans, Vox i la Conferència Episcopal. Sí, els bisbes també. I després s'estranyen que Quim Torra s'enfronti amb el de Barcelona. Si «la millor marca Espanya» aspira a la medalla d'or de la hipèrbole desmanegada, la de plata podria anar a Santiago Abascal, que va etiquetar Felip VI de «cap d'una nació que no permetrà que una colla de malvats, corruptes i blanquejadors d'assassins li robin el futur». Aquest podria ser un altre titular dels que fan «marca»: «L'extrema dreta dona suport a la corona en plena crisi pels diners de Joan Carles».

Cadascú és lliure d'associar la seva imatge amb qui li sembli, i l'Espanya conservadora l'associa amb una corona amenaçada de naufragi. Es presenten com gent de fe que compleix el catecisme de la Constitució, però a l'hora de la veritat només n'agafen uns quants articles.