Agost és el títol d'una de les joies de la dramatúrgia d'aquest segle, escrita per Tracy Letts i estrenada l'any 2007. Durant la trama, la família Weston es reuneix un dia del calorós mes d'estiu al comptat d'Osage, a Oklahoma, amb motiu de la desaparició del patriarca, en una trobada on esclaten totes les misèries del clan.
Si la Tracy visques el nostre agost tindria material suficient per a una adaptació en què, sense canviar l'estructura, el drama està garantit. La principal diferencia és que el patriarca, en lloc de desaparèixer, s'ha exiliat i està localitzable a Waterloo, però planant exactament igual pel damunt de totes les consciències, com el patriarca dels Weston. Reunits al voltant de la taula, els membres de la nostra família són capaços de superar les filigranes conspiradores, els cops baixos i les potineres traïcions de la família americana original. Davant la fundació de la nova empresa política, els hereus de l'antiga marca amb un historial de dubtosa moral i fraudulenta gestió, lluiten per assegurar-se un lloc de privilegi en el nou consell d'administració de la firma, el nom de la qual el patriarca els ha fotut hàbilment per rellançar-lo al mercat i les accions del qual tenen tots els números per cotitzar a l'alça, sobretot perquè les actuals baixen en picat.
L'elenc de figures de l'agost català, l'integren, entre d'altres, un president que intenta la fusió amb la nova empresa per no perdre la cadira, però que ha llançat tantes pilotes fora de joc que ningú el veu en una posició clara dins la nova alineació; un conseller que s'ha guanyat la plaça de porter de discoteca repartint hòsties a tort i a dret; l'antiga executiva que després d'anar-se'n al llit amb la competència, ha optat per fer-la als seus companys amb una nova botigueta on ningú amb dos dits de seny vol entrar; una mediàtica i valorada vicepresidenta que fa el salt a l'antic projecte per donar tot el seu suport al patriarca; i damunt el cap de tots ells hi penja la superioritat del discurs moral d'uns companys, empresonats per defensar els valors que d'altres van trair, omnipresents i imprescindibles per a qualsevol decisió de futur.
La tensió puja quan el president qüestionat acusa públicament el patriarca de prescindir dels principis de bona fe i confiança que han de regir el comportament ètic i polític, es fa un silenci sepulcral i les mirades es creuen amb la incredulitat d'escoltar les paraules «principis i ètica», en boca de qui en més d'una ocasió les ha maltractat.
El darrer acte de l'agost català es posarà en escena al setembre i el públic n'espera un desenllaç sorprenent, mentre els actors i les actrius que s'han venut a l'imperi conspirant per assassinar políticament el patriarca, són els únics que han oblidat que, des de l'antiga Roma, els imperis no paguen mai als traïdors.
