Grans paraules i grans objectius , al llarg de tota la història. Per elles, han lluitat, i patit, multitud de generacions, fins a assolir-les, o quedar pel camí. De fet, hi ha més països sense que en plenitud.
Per això, perquè ha costat molt assolir-les, s'ha de ser especialment curós a l'hora de protegir-les i mantenir-les. I per això, resulten insultant les proclames de manca de democràcia i llibertat per part dels polítics presos i el seu entorn.
No han volgut assumir el rotund fracàs de les seves accions i actuacions, i encara menys, demanar perdó pels atacs a la democràcia i la llibertat que varen suposar els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan es varen voler erigir en representants de tot el poble català, trencant el reglament del Parlament, vulnerant l'Estatut d'Autonomia i la Constitució.
No hi ha una democràcia ni llibertat d'uns en contra dels altres. O tots som demòcrates i lliures, o no ho som. Qui cregui que varen actuar amb honradesa i valentia, desconeix les regles de joc bàsiques en democràcia. Ningú es pot erigir en repartidor de carnets de demòcrata, ni donar-ne lliçons, perquè la principal qualitat d'un demòcrata és el sotmetiment a la legalitat vigent.
No trencar-la i vulnerar-la perquè es cregui que no s'adapta a les aspiracions personals o col·lectives d'una part de la ciutadania. Això no és democràcia, això és prepotència. I això és el que es va voler imposar a Catalunya l'any 2017. I per sort, la Democràcia, en majúscula, té els seus mecanismes per ser protegida.
Algun dia, quan les aigües retornin a la calma, i s'hagi produït una llarga i profunda reflexió sobre tot el que ha succeït a casa nostra, es comprendrà la insensatesa d'haver volgut imposar un canvi de sistema democràtic, per un que no ho era. O en tot cas, no comptava amb la majoria de la població ni amb els elements essencials per ser adscrit a una democràcia representativa.
Els dies 6 i 7 de setembre es va voler agafar una drecera i imposar un règim que la majoria del poble català no havia votat. Les actuacions foren molt greus perquè varen posar en perill l'autogovern que tant ens havia costat assolir. Els principals actors no volen assumir els errors ni reconèixer culpes. Pitjor encara, pretenen obtenir beneficis de la desestabilització comesa demanant el retorn a la vida política activa.
Les sentències tingudes i els anys de presó volen servir de cartes de presentació i de mèrits per ocupar, de nou, càrrecs de partit i institucionals. Fan proclames per retornar al passat, sabent que no tenen cap possibilitat de reeixir. Per sort, la democràcia i les ànsies de llibertat de tots els catalans són més fortes que les seves aspiracions de tornar a enganyar els mateixos.
No hi ha dreceres, ni volem més salvadors de la pàtria. Ja n'hem tingut molts en el passat per aspirar a tenir-ne algun més en el present. Els veritables demòcrates mai posaran en perill la mateixa democràcia. Si la troben imperfecta, lluitaran per millorar-la, però mai trencant amb l'estat de dret, cosa que varen fer, diverses vegades, en els penosos mesos de setembre i octubre del 2017. Diguin el que diguin, el cert és que Espanya figura en el dinovè lloc en l'índex de democràcies, a escala mundial, i no ha baixat ni un sol lloc. És perfectible i millorable, per descomptat, però mai havíem tingut un règim de democràcia i llibertats tan ampli i tan extens com hem tingut fins ara. Que duri, que millori, per descomptat, però no caigui en provocacions de persones que no l'han respectada.
