Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. Mentrestant, la barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.
A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren: «És un fantasma!». I es posaren a cridar de por. Però de seguida Jesús els digué: «Coratge! Soc jo. No tingueu por». Pere li contestà: «Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús li digué: «Vine».
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà: «Senyor, salva'm!». A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: «Home de poca fe! Per què has dubtat?».
Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren: «Realment ets Fill de Déu!»
Aquesta escena, que ens pot semblar inversemblant, ens pot aportar molt en la nostra vida del dia a dia. Jesús passa molts cops a prop nostre. La seva presència és discreta i suau, no fa soroll, porta pau i serenor als nostres problemes. Som febles i limitats, i per més que volem, els nostres esforços sovint són insuficients, i no pensem en demanar ajuda.
Però la soledat i el neguit dels nostres problemes ens fan dir: veniu cap a nosaltres, doneu-nos la mà que la vostra presència ens fa sentir segurs, i la vostra paraula calma el mar revoltat i amaina els vents contraris. Així podem arribar a l'altra riba amb la fe renovada, confiant en Vós.
