Aquesta pandèmia de la covid-19 està causant molts estralls. Pèrdues de vides, pèrdues de llocs de treball, pèrdues econòmiques... Tècnics i experts en la matèria pronostiquen que tot plegat va per llarg, per tant, caldrà veure com es prioritzen les necessitats. Tothom qui se sent perjudicat considera que la seva afectació és prioritària.

Respectant tothom, cal admetre que en qualsevol crisi el sector de les persones grans sempre acaba sent el més perjudicat.

Si la salut ho permet, tothom està predestinat a arribar a la vellesa, així doncs, cal prioritzar uns serveis socials que permetin arribar-hi amb la deguda dignitat.

L'epidèmia està evidenciant les nombroses mancances en aquest àmbit de la tercera edat. Precarietat assistencial a les residències, insuficiència dels serveis a domicili, penúries sanitàries...

A Manresa, igual que en qualsevol altre indret, hi ha preocupació entre les persones grans. Angoixa, perquè alguns projectes que estaven en llista d'espera es poden veure afectats i retardar-ne l'execució. Inquietud, perquè els compromisos adquirits amb l'Administració poden retardar-se considerablement.

Entre aquests projectes i compromisos, hi ha la construcció de la nova residència per a persones grans al Xup. La responsabilitat recau en la Generalitat, i amb el caos actual provocat pel coronavirus caldrà estar atents per veure quina prioritat se li assignarà. Inicialment, segons previsions de l'Ajuntament, es preveia l'obertura del servei per a la primavera de l'any 2023. Ara hi ha un gran neguit per conèixer si es complirà el termini establert.

En data 4 de febrer d'aquest any, la Plataforma en defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran i el govern municipal vam signar un document que recull tot un seguit de mesures per millorar l'atenció als usuaris dels serveis socials. Un dels apartats del document fa referència al calendari previst en la construcció de la nova residència. Un projecte que no pot retardar-se per la manca de places públiques. Considerant que el projecte només preveu 60 places concertades, és ben evident que d'aquí a 3 anys no es cobrirà el dèficit existent i probablement les necessitats hauran augmentat.

Ja és sabut que a Manresa la manca de places públiques i/o concertades és alarmant i que la llista d'espera per accedir-hi és de 2 anys. Mentrestant, moltes persones, a causa del seu estat de salut i grau de dependència, es veuen obligades a accedir a una plaça privada amb uns preus prohibitius per a la majoria de ciutadans/es. Un import de 2.000 euros mensuals, quan molts jubilats/des cobren unes pensions inferiors a 1.000 euros.

En arribar a la vellesa tothom desitja envellir a la seva pròpia llar, per tant, cal reforçar el servei d'atenció domiciliària. En aquest servei, Manresa també pateix un considerable dèficit. Tot i que els darrers anys ha millorat, cal admetre que encara s'és força lluny dels paràmetres adequats que permetin un resultat més eficaç. Això vol dir més assignació econòmica per reforçar la plantilla de personal. En el document signat a principi d'any entre la Plataforma i l'Ajuntament s'acorda un increment de 80.000 euros per a enguany, equivalent a 4.000 hores més d'atenció als usuaris, i un increment sostingut per als propers anys com a mínim de 40.000 euros, anualment equivalent a 2.000 hores. Amb l'augment d'esperança de vida de les persones és evident que també s'incrementaran les necessitats.

En aquesta caòtica situació provocada per la pandèmia, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha denunciat l'abandonament que han patit les persones grans. Una negligència que s'ha visualitzat -i patit- a l'hora de prioritzar les necessitats.