Javier Zaragoza, fiscal del Tribunal Suprem, va publicar un article en què carrega contra la tovor de la sala del Suprem que va condemnar els líders del procés. Per Zaragoza, era poc menys que una vergonya que el Suprem només hagués condemnat a 13 anys Oriol Junqueras. Per ell, Junqueras s'hauria de podrir a la presó almenys 25 anys, per rebel·lió, per haver donat un cop d'Estat. Vaja, la tesi sustentada per la dreta de ranci llinatge que no va dubtar a comparar els fets de l'octubre del 2017 amb les dictadures de Primo de Rivera, Franco i l'intent fallit de Tejero.

Zaragoza deu estar congratulant-se per la tornada a la presó de Junqueras, entre d'altres. De fet, Zaragoza és la persona que ha de decidir sobre si Junqueras té o no dret a permisos de treball o al tercer grau penitenciari. Els seus recursos suspenen aquests permisos, ipso facto. En aquest context, Junqueras ho té cru si el seu futur depèn d'un fiscal que coincideix amb les tesis de Vox a ulls clucs.

Aquí resideix, en bona mesura, el principal problema de la democràcia espa-nyola. Els aparells de l'Estat estan colonitzats per una dreta rància i extrema, profundament reaccionària, per la qual el PSOE i Podem són el maligne. Si aquest és un problema, el drama és la incapacitat de l'esquerra espanyola per emprendre una reforma en profunditat. Són els extrems del com pitjor, millor. Amb un Pedro Sánchez que s'agafa de nou a Ciutadans, que sempre va ser la seva primera aposta.

I la conseqüència és que així es dinamita el diàleg i la convivència a base d'alimentar els extrems. Tots els que desitgen una confrontació, desigual. Això és, un Estat que colpeja a fuetades i l'independentisme que perd la força per la boca. El mateix que paradoxalment conviu amb una harmonia digna d'elogi a la Diputació de Barcelona, institució presidida per la socialista Núria Marín. El mateix que galleja com un pollastre sense cap agitant la bandera sense rumb ni rubor. El mateix que es beneficia i nodreix de la passivitat d'un Govern de Sánchez, impàvid davant un esperpent judicial que sembla no tenir final.