Sortosament, en aquest moment de la història n'hem vist i viscudes tantes i de colors tan diferents que res del que ens vulguin fer empassar sense obrir boca aconseguirà empatxar-nos. Un lladre és algú que roba. Un corrupte és algú que s'ha corromput, que accepta suborns, que no actua segons justícia. Un evasor és algú que evadeix les seves obligacions. Un mangui infidel al compromís familiar és algú menyspreable. I cap d'ells és legal com la caça i la pesca. Si la Justícia els enxampa, els declara delinqüents. Si els deixa voltar lliurement esdevenen impunes. A Espanya, en tenen un d'emèrit.

Aclarits els detalls, i malgrat tantes bromes com s'estan fent aquests dies sobre els «certs esdeveniments del passat» que ha argumentat per fugir cames ajudeu-me, el cert és que el Juanca -sobrenom carcerari que l'identificaria a Estremera, com van fer amb l' osito Junqueras-, l'emèrit, el trempat sembla que no ha fet cap maldat durant la seva dilatada vida, i per això no l'empaita la Justícia. La justícia espanyola, s'entén. La segona de Sánchez, que sap de què va la cosa perquè ho va negociar amb qui calia, diu que el rei pare no fuig deixant el rei fill a casa, perquè ningú no l'empaita. La justícia espanyola, vol dir, també. I el Tribunal Suprem, allà on van celebrar el tiberi contra el procés i feien un rotet de satisfacció cada vegada que es menjaven una prova incriminatòria contra l'actuació policial, també diu que aquest rei pot viatjar on vulgui perquè no està imputat en cap causa judicial. És clar que saben el que es diuen, perquè si hem d'esperar que el jutge Marchena imputi el pare de la pàtria, el que va instaurar la democràcia deixant-los a ells, els jutges del franquisme, com si continués la dictadura... en tenim per temps! Fins que es mori -Déu no ho vulgui- i se li puguin retre els honors i homenatges que molts diuen «es mereix».

A John Smith, «el señor anciano que necesitava cuidados», en versió de la seva amistançada Corinna Larsen, l'hauran d'honorar a Coripe, on cada any fan un ninot d'un personatge per penjar-lo i escopetejar-lo, com va fer amb Puigdemont l'any passat. El patriota aquell que es va enfilar dalt d'un tanc, un car-ro de combat increpant Puigdemont, haurà de repetir la facècia ara reclamant a Juan Carlos I que doni la cara. Com que li va sortir gratis, pot tornar-hi sense por. I els Ciudadanos de Carrizosa, Lorena, Bal i Arrimadas tenen motius de sobres per anar a saludar el pare del rei Felipe allà on s'estigui recuperant del disgust d'haver hagut de marxar de «la patria querida». A Waterloo només hi van anar a insultar i a enfotre-se'n del president català, però en el cas del «primer ciudadano español», la cosa serà diferent. De moment ja han carregat contra el president Torra per voler qüestionar la monarquia des del Parlament, quan l'amic Tribunal Constitucional està tip de dir que «no toca». És el mantra que impregna l'Espanya oficial i la de les clavegueres, la que governa el volàtil Sánchez. Cec, sord i mut, no atén preguntes («usted quiere un titular», amiga!) i no informa dels pactes amb el rei per mantenir el sistema, la impunitat de la monarquia. És evident que veu com els socis podemitas ho aprofiten per recuperar simpatitzants, però ja li deu figurar dins del guió escrit pel deep state...