Els petits personatges boscans de color blau i amb una mena de barretina blanca protagonistes de còmics i de sèries de dibuixos animats van ser batejats com a barrufets en català per l'escriptor, traductor i gramàtic Albert Jané, que el dia 13 d'agost farà 90 anys. El filòleg i gestor cultural Jordi Manent va tenir la pensada de dedicar-li un llibre d'homenatge, amb el títol El barrufet gramàtic, que n'evoqués la trajectòria i que inclogués una ambiciosa aproximació bibliogràfica a la seva immensa producció de textos originals i traduccions, incorporada a la part final del volum, un treball excel·lent realitzat amb minuciositat pel coordinador de l'obra. A més d'una cronologia biogràfica i d'una tria de fotografies representatives, la publicació inclou un reguitzell d'aportacions que van traçant un retrat prou complet d'Albert Jané. S'inicia amb una introducció justificativa de Jordi Manent i cinc presentacions que corresponen al president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a la presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, al president de la Fundació Cavall Fort, al president de l'Associació Llengua Nacional i al director del Termcat. Cadascun d'ells hi explica la vinculació que Albert Jané hi ha tingut des d'un punt de vista institucional, però també personal. En conjunt, aquests primers documents ja ens serveixen per adquirir una primera visió de conjunt sobre la contribució fonamental que Albert Jané ha fet a la llengua catalana, des d'una concepció on s'ha proposat prioritzar l'autenticitat, la proximitat i la creativitat genuïna i on ha defugit tant l'artificiositat ortopèdica com el castellanisme o l'anglicisme mandrós. Tot seguit ens endinsem en una Miscel·lània on Josep Maria Cadena i Daniel Casals ens parlen de les columnes sobre el llenguatge de Jané a la premsa, o Mercè Canela i Joaquim Carbó escriuen sobre les tasques assumides per Jané a la revista Cavall Fort, de la qual Jané va arribar a ser director. Carbó hi destaca, per exemple, el talent de Jané per a la creació de noms propis per als seus personatges (Jan de la Ronya...). Joan Ferrer i Francesc Feliu s'ocupen de l'Albert Jané escriptor amb estil propi, autor de Calidoscopi informal, El llibre de Daniel o Apocrifalipsi. El professor Manuel Llanas i Jordi Riera i Pujal tracten, més endavant, de l'Albert Jané traductor d'historietes francobelgues, mentre que Albert Manent ens presenta el Jané pedagog, o Jordi Manent s'hi refereix com a mite. S'hi afegeixen també els testimonis d'amics propers com Marcel Fité, Enric Larreula, Jordi Mir, Josep Ruaix i Vinyet o Màriam Serrà, i de companys de la Secció Filològica de l'IEC, com Joan Martí i Castell, Gemma Rigau o Joan Veny. Un esment a part mereix l'article interessantíssim de Carles Riera sobre les consideracions d'Albert Jané a l'entorn del llenguatge científic, un àmbit on ha arribat a assumir la presidència del Consell Supervisor del Termcat. Dos presidents de la Generalitat participen, a més, en aquest homenatge amb sengles textos: Jordi Pujol i Carles Puigdemont.
