La decepció dels ciutadans/es envers els polítics augmenta dia rere dia. Aquesta insatisfacció es manifesta en les enquestes mensuals del CIS.
Segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de juny, els ciutadans/es espa-nyols situen els polítics i els partits com a primera preocupació. Molt emprenyat s'ha d'estar amb el comportament polític quan l'enuig ciutadà supera altres greus problemes com són l'actual pandèmia i l'atur laboral. Els darrers mesos aquests tres factors (polítics, pandèmia i atur) es van alternant en els tres primers llocs del rànquing de les preocupacions dels ciutadans.
Aquest emprenyament amb els polítics esdevé crònic i pel que sembla sense solució. Indignació amb l'actitud política i frustració per la seva manca de coherència.
De la dreta política ja res ens pot sorprendre, però sí que resulta decebedor comprovar com alguns partits que es defineixen d'esquerra no siguin conseqüents amb els ideals que diuen defensar. La llista de contradiccions és extensa i, com ja és habitual, sempre acaben trobant excuses per justificar les seves incongruències.
Fent una ullada a l'actualitat política resulta molt difícil entendre determinades actituds. Tots els partits (des de la dreta fins a l'esquerra) repeteixen constantment en els seus discursos paraules com transparència, honestedat, igualtat, justícia... A l'hora de la veritat, però, quan han de complir el que prediquen de sobte pateixen amnèsia. Un dels nombrosos exemples de la seva incoherència és el rebuig a constituir comissions d'investigació per esbrinar assumptes tèrbols. Relacioneu només un parell d'afers recents
El divendres 24 de juliol el ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar demanar a la Fiscalia i al Govern espanyol la investigació i depuració de responsabilitats per l'espionatge telefònic (cas Pegasus) a polítics independentistes catalans, entre els quals el regidor barceloní Ernest Maragall i el president del Parlament, Roger Torrent. La proposta aprovada no va tenir el suport del PSC, que va votar-hi en contra conjuntament amb el PP i Barcelona pel Canvi (Manuel Valls), mentre que Ciutadans va abstenir-se.
La justificació de la negativa del PSC va consistir que «es dona per fet qui són els culpables». Doncs, amb més raó, si es coneix qui són els culpables cal demanar a la Fiscalia i al Govern que no s'encanti i que actuï en conseqüència.
Continuant el relat de les incomprensibles justificacions, el mes de juny el PSOE va tornar a aliar-se amb el PP i Vox per impedir la creació d'una nova comissió d'investigació. Aquesta vegada els socialistes van impedir portar al ple del Congrés el debat per investigar les irregularitats i les responsabilitats del ruïnós projecte gasístic Castor. El curiós del cas és que en la legislatura passada, quan el PSOE estava a l'oposició, va donar suport a la investigació. Ara que governen, però, s'hi neguen. En aquesta ocasió, la justificació per denegar la comissió d'investigació també és ben curiosa. La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, va al·legar que hi ha massa demanda de comissions d'investigació. Un argument molt convincent.
Alguns polítics haurien de tenir present que la ciutadania no té cap culpa que en aquest país hi hagi tants malefactors de guant blanc que obliguin a investigar les seves malifetes. Si el Govern vol estalviar-se la feina de crear comissions d'investigacions, ho té ben fàcil. Que ampliï la inviolabilitat i impunitat monàrquica a la resta de ciutadans/es i aleshores s'hauran acabat les investigacions. En aquest Far West polític ja no ve d'una....
