D e Llevant fins a Ponent, de Migjorn a Tramuntana, se sent un sol clam: «Jo no he sigut!».

A totes les nacions de la Ter-ra, els pobles criden amb força perquè ho senti l'Univers: «Nosaltres no vam començar!».

De les altes serralades a les platges bressolades per l'onada, de la fressa del formiguer metropolità a la solitud de la borda isolada, els éssers humans s'apleguen per cridar la seva innocència: «No és culpa nostra!». I afegeixen, dolguts: «No ens criminalitzeu!».

Els artistes i els programadors d'espectacles es manifesten per estendre el concepte que «la cultura és segura» (la qual cosa no ha estat mai certa). Els practicants d'activitats esportives prometen per la seva suor que res no és menys contagiós que la disciplina que practiquen. Els pagesos insisteixen que els temporers, a la feina, mantenen la distància i porten mascareta, i mira que és empipadora sota el sol dels migdies d'estiu. Els empresaris de discoteques i sales de festes proclamen que és impossible posar-se malalt amb totes les mesures que els imposa l'autoritat competent.

I els joves, pobres joves, rebutgen enèrgicament uns advertiments que titllen de blasme generacional i quasi racista. Ja només els falta el vell crit de «ser jove no és cap delicte».

Ningú no és el culpable dels rebrots que espatllen la «nova normalitat» i amenacen amb una marxa enrere precipitada abans i tot de la famosa onada de la tardor. Els assistents a la trobada familiar de quaranta cosins i cunyats que es passen sis hores en una sala tancada, cantant i rient i abraçant-se, es revoltaran si els acusen d'irresponsables i de propagadors, perquè ells van fer el que van entendre que deien les autoritats: treure's la mascareta només per menjar i beure. I per anar-se-la posant i traient cada cop que s'acaba un plat i n'arriba un altre, val més desar-la. A més a més, encara no m'he acabat el vi de la copa.

Al final resulta que no és culpa de ningú, però la nostra cultura rebutja la idea que el mal no tingui culpables. Tot desastre necessita un responsable a qui condemnar. I si tothom és innocent, la conclusió és fàcil: la culpa és del Govern. De qualsevol Govern. De tots els governs.