L'Ajuntament de Llívia ha prohibit regar jardins privats amb aigua del subministrament de boca, la que surt de les aixetes. La raó és que el municipi té unes reserves molt limitades i, quan es produeix el creixement estival per ocupació de les segones residències, no pot sostenir un consum lliure sense limitacions. Per tant, les cases particulars que no tenen algun pou o font alternativa s'han de resignar a perdre el que tinguin plantat. No és la primera vegada que passa, ni és el primer municipi de la Cerdanya on passa. És una situació insòlita en una comarca de muntanya, i ho és més encara en un any en què la pluja ha estat generosa i ni tan sols a les zones de secà no hi ha limitacions d'abastament. La Cerdanya no té un problema d'aigua, sinó d'infraestructures per gestionar-la, i això resulta realment difícil d'acceptar en una comarca que fa dècades que multiplica la seva població a l'estiu. Sovint, les ments pensants ens maregen amb els grans reptes del sector turístic quan, en realitat, haurien de centrar-se en quelcom tan bàsic com tenir aigua.