Amb les eleccions a la Generalitat a punt de convocar-se (les últimes informacions les situen al mes de novembre si els tribunals no ho acceleren), el conseller del ram ha aturat la tramitació de l'expedient de la incineradora de residus a on hi ha les antigues instal·lacions de la tèrmica de Cercs, al Berguedà. El projecte d'aquí més mediàtic dels últims temps en l'àmbit econòmic entra en via morta. Els mots, ben emprats, diuen molt. «Aturar» significa parar, però també implica tornar a «arrencar» sense gaires complicacions pels mateixos que ho han frenat, sigui un tren o bé un cremador de residus. Altres paraules com «cancel·lar» o «bloquejar» haurien estat més definitives i d'acord amb els contundents opositors d'aquesta planta. No se'n refien i després de l'anunci oficial han decidit continuar la lluita en contra com si res. I deuen fer bé perquè l'altra part, els promotors, s'han apressat a dir que ja treballen per resoldre les pegues urbanístiques, que les resoldran, i tot es reprendrà segons el previst. La controvertida posició a favor de l'alcalde del lloc ha tombat cap a un deixem-ho córrer.
Damià Calvet i els seus correligionaris al territori eviten una carpeta molt enverinada per la contestació social. Estic segur que la proximitat d'una altra de les votacions més importants de les seves vides (ells diran de les nostres) ha estat essencial per trobar els inconvenients administratius de sempre i prendre aquesta decisió que el temps dirà si és definitiva o temporal. Per si de cas, els empresaris de tractament de brossa li han canviat el nom i ara en diuen «planta de valorització energètica de residus». Tot més neutre per quan ho tornin a presentar. El temps els correrà en contra perquè l'últim concessionari va assumir un vincle per enrunar-la passats deu anys després del tancament. Van caient els fulls del calendari i abans hi caldrà alguna activitat o deixar-ho com el que era: un prat verd de muntanya. Aquesta és una variable molt interessant perquè amb un descompte sobre el cost d'aquesta important obra se'ls podria alliberar del compromís i encarar les idees sorgides a les xarxes. A on sinó i el mateix dia del bloqueig de la conselleria. Aquí van algunes de les que van sortir espontàniament: un mural d'algun muralista dels del Konvent (en resideixen alguns de qualitat mundial i seria una atracció única) i a dins, un tub de vent per fer-hi esport d'aventura. Els que veuen a més llarg termini suggereixen fer-hi un parc que hi englobi el pantà, combinant-ho amb elements de natura, aventura i turisme industrial. O escalada, o tirolines creuant la carretera i bungee (jo també ho he hagut de buscar a Internet). I amb els dinosaures més amunt, no es pot negar que hi ha una marc per fer una proposta molt atractiva per als nous turistes a la recerca de noves emocions i relats. En aquest punt cal veure com tot plegat es podria construir, confiant que aquesta vegada els moviments ecologistes no ho trobessin negatiu.
Confesso que en saber la notícia de la setmana passada sobre l'aturada del cremador gegant, la primera impressió mental va ser la de proposar ensorrar-ho tot. La decrepitud de la conservació de les petjades dels dinosaures, desfent-se als ulls dels visitants, porta a pensar que quan entrem en mode «qui ho pagarà», tot quedarà cobert pel vent de l'abandó. No l'artificial per fer un canó i sortir suspès en l'aire sinó el que es percep en un lloc en silenci mentre xiula en passar per entre les branques dels arbres. Ocorre en indrets a on els humans no han pogut o volgut fer-hi res de nou. Potser anar-hi a fotre cops de pic serà l'única solució davant de proposicions que acaben marxant avall portades per la ventolera verbal.
