El bisbe Pere Casaldàliga va rebre sepultura ahir a São Félix en un acte senzill, envoltat de la seva gent més íntima, en un cementiri dels indígenes de la seva comunitat i en un pam de terra a sota d'un arbre esplèndid al costat del riu Araguaia, el que dona nom i personalitat al territori al qual el balsarenyenc ha dedicat la seva vida. Culminava així un procés de comiat que ha tingut moments oficials i solemnes (ahir mateix, un funeral amb tots els honors a Solsona, bisbat al qual pertany Balsareny) i moments com el de la inhumació, que reflecteixen el compromís que aquest home menut i dinàmic ha mantingut amb la defensa dels més humils davant dels poderosos. La seva mort i comiat han estat rodejades de condols i reconeixements, entre ells, de forma molt unànime, des de tots els estaments de Catalunya. Significativament, no consta un missatge oficial del Papa. Tota aquesta riuada de condols s'hauria de notar ara en el suport a les causes de Casaldàliga. S'ha expressat molta més adhesió al bisbe que defensava els pobres que als mateixos pobres. No hauria de ser així. Ell ho hauria volgut exactament al revés.
