Els socialistes que vam votar la reforma exprés de la Constitució, en el seu article 135, per assumptes del dèficit l'any 2011, el tenim gravat al cervell, diria que a foc. Va ser un estiu molt dur, ningú va fer vacances i la veritat és que donar el nostre sí ens va costar molt. Recordo com si fos ara, la reunió extraordinària de l'Executiva del PSC a la quarta planta de la seu del partit i, com després, a la tercera planta, els vint-i-cinc diputats i diputades del PSC vam saber el capteniment del partit, de boca del primer secretari i aleshores president de la Generalitat, José Montilla. La reunió va ser dura, molt dura, l'ambient es tallava amb ganivet. Tots sabíem què havíem de fer, però cap de nosaltres ho volia assumir. I tot seguit agafa la maleta i cap a Madrid. Va ser la segona gran bufetada en pocs mesos.

A la vida, quan un fet és difícil d'explicar, el primer que es fa és buscar a qui beneficia. I si arribes a la conclusió que no beneficia ningú, és que et falta informació real. Aquests dies estem veient com el Govern d'Espanya s'ha ficat en un embolic de considerables proporcions, que li pot costar una sonada derrota parlamentària, en un assumpte menor, com és el desbloquejar els romanents de tresoreria dels ajuntaments, per tal de complir, segons diu la ministra, l'article 135 de la Constitució.

Fa unes setmanes que dura l'assumpte i té una difícil explicació. Resumint molt, el ministeri d'Hisenda va proposar a la Federació de Municipis i Províncies que els diners que el món local té als bancs per superàvits anteriors, els ingressessin al compte de l'Estat, a canvi que el govern donaria 5.000 milions als municipis en dos anys i tornaria la resta en 15 anys. El motiu real que hi ha darrere de la proposta és molt difícil de saber, però les conseqüències fàcilment previsibles. Fins ara el Govern ha aconseguit que, per primera vegada la FEMP es divideixi, que s'hagi aprovat únicament amb els vots dels socialistes i pel vot de qualitat del president. Posa els grups municipals socialistes als peus dels cavalls. I si hi afegim que és un decret llei i s'ha de convalidar al Congrés i, allí, tot fa pensar que el Govern patirà la primera derrota parlamentària. Encara s'entén menys. Això serà al setembre a les portes del debat pressupostari. Personalment se'm fa molt difícil d'entendre el que es pretén, però és obvi que començar el debat pressupostari amb una rebolcada d'aquestes no sembla la millor manera.

El president Torra es va afa-nyar a dir que volien espoliar el ajuntaments, com si el Govern de la Generalitat tingués molt en compte el món local. Però el cert és que, tot i no ser un espoli, és una fórmula molt rebuscada de capgirar la Llei Montoro, així s'anomena la Llei Orgànica subsegüent a la reforma constitucional, i que tot apunta que està abocada al fracàs. I si ens hi fixem bé, el ministeri d'Hisenda no en treu res en aquesta operació. Avui, gràcies al Banc Central Europeu, el Regne d'Espanya es finança als mercats internacionals a uns interessos baixíssims, fins i tot negatius. Per què aquesta guerra, absurda, que sap que està perduda, i que és totalment innecessària?

No ho sé, i no ho entenc. El que si sé és que l'article 135 de la Constitució, en el seu punt 4, diu textualment: «Los límites de déficit estructural y de volumen de deuda pública solo podrán superarse en caso de catástrofes naturales, recesión econónica o situacions de emergencia extraordinària que escapen al control del Estado...». Si la situació actual no és una emergència, quan ho serà?

Tan difícil és afegir al final del punt 4 de l'article 11 de la Llei Montoro, el text que fixa la Constitució, de la mateixa manera que ho fa en el punt 3, del mateix article, per l'Estat i les comunitats autònomes? Per què els ajuntaments han de ser diferents? Els socialistes ens vàrem oposar frontalment a la llei, per què ara no la corregim, ni que sigui, només, en aquest aspecte?

Demanaria a la ministra que no posi l'article 135 com a escut en aquesta batalla. Pel respecte que ens mereixem als i les socialistes que ens vàrem veure obligats a votar-lo l'estiu del 2011.