Els textos que es llegeixen aquest diumenge d'Isaïes, Pau i Mateu, ens exposen la relació del món jueu de Jesús i els seus deixebles amb què els envolten. Per a ells són els pagans, els immigrants, els que no coneixen la seva religió (que a ells els marca la vida de cada dia).

A l'Evangeli Mateu ens relata la trobada amb una dona (la Cananea) que reclama a crits l'atenció de Jesús, i demostra valentia, coratge i voluntat de reconèixer que Ell (i l'estil de vida que proposa) la pot ajudar a recuperar la seva filla «endimoniada» (entenc que també podria dir desencaminada, esbojarrada, amb hàbits que la mare creu que no són els adequats...). És el clam d'una mare que pateix i està desconsolada de no poder entendre la seva filla i que confia que Jesús la pot ajudar a viure aquesta situació d'una manera millor.

En l'evangeli Jesús no jutjarà la mare, ni la filla, només li reconeix que per la seva fe aconseguirà allò què vol.

Quantes mares/pares tenim al nostre món (el més proper i el més llunyà) que criden i reclamen a Déu per poder donar a les seves filles i fills unes condicions de vida, de creixement i de felicitat plena? Quantes que volen entendre i conviure amb diàleg amb elles i ells?

Quantes vegades en tenim ben a prop i fem els sords, cecs i muts, pensant que no som nosaltres els que hi hem de fer-hi alguna cosa ?

Quantes persones ens passen pel costat, es dirigeixen a nosaltres i pel seu aspecte, vestit, olor, idioma... no escoltem ni atenem?

Com escriu Pau a la seva carta als romans i també ens ho diu a nosaltres, la misericòrdia de Déu és per a tots, es compadeix de tots i de cadascú de nosaltres siguem com siguem i vinguem d'on vinguem.

El profeta Isaïes ens dona unes pautes tan senzilles però difícils com és respectar el qui és just i fer el bé, com a base de conducta.

Textos que venen de lluny i que avui podem relacionar amb multitud de situacions que ens trobem en la nostra vida quotidiana, en què ens relacionem amb molta gent de cultures ben diferents. Aprofitem el temps d'estiu per reflexionar-hi una mica i recomençar de nou millorant el nostre dia a dia.

Em ve de gust compartir avui aquestes paraules sàvies d'en Pere Casaldàliga que crec que ens poden ajudar: «Si veus infelicitat, és difícil sentir-se plenament feliç, però, si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté».