Els crits de la dona van alertar els veïns i va arribar la policia. Ella tenia una ferida en una mà. A ell el van detenir per possible violència masclista, però en poques hores va ser posat en llibertat provisional. El seu nom, Fernando Valdés, magistrat del Constitucional. L'alt tribunal demana que se li respecti la presumpció d'innocència; es tracta del seu dret fonamental. És correcte. És clar que no hauria sobrat recordar que existeix un altre dret molt fonamental: no ser maltractat per la parella. Millor encara, el de rebre d'ella un bontractament, escrit així, en una única paraula. ¿Oi que hi estem tots d'acord? Però ¿què seria el bontractament? ¿Ens atrevim a definir-ho? Amabilitat, cortesia, respecte, paraules suaus..., poca cosa més i molt vagament sabríem afegir. El temps ha robat contingut a tractar-se bé.
La doctora Francisca Molero, vicepresidenta de Sexologia Mèdica del Col·legi de Metges de Barcelona, professora de la UB, lidera l'incipient moviment del bontractament, l'objectiu del qual és que el major nombre de persones incorpori de manera progressiva i permanent pensaments, emocions i expressions que promoguin, el bonestar sostenible en l'individu, la col·lectivitat i l'entorn ecològic.
Caldrà crear la paraula i definir-la en consens, assignant comportaments i accions concretes, elaborant propostes educatives i començant amb ser bentractadors/es de nosaltres mateixos/es.
El bontractament incorpora una disposició ètica de respecte. També és un model de relacions humanes que afavoreix la felicitat, el bé comú i la resolució pacífica dels conflictes. Planteja projectes on el guany i el creixement són personals, col·lectius i per al medi ambient, en cooperació. Un win-win-win. Implica ser i saber el valor positiu de les persones, animals i ambient per se sense haver de demostrar-ho.
Com a conseqüència, es generen vincles més saludables i segurs. Ens relacionem d'una altra manera, que ens convida a desenvolupar les nostres habilitats per viure amb plenitud.
M'apunto al projecte del bontractament.
