Aquest era el títol de l'article del P. Frederic Vila, publicat al número 15 del «Boletín Oficial Eclesiástico de la Diócesis de Solsona», l'agost de 1920. El P. Vila desmentia «l'opinió, generalitzada durant algún temps, de que escassejaven a Catalunya els records i petjades de la civilització megalítica» i feia referència a «alguns de nostres monuments megalítics» donats a conèixer per Sampere a la Revista de Ciencias Históricas. També recordava en aquest article, que «D. Luis Mª Vidal» havia publicat «la troballa i descripció de bon nombre de dòlmens i menhirs de la província de Lleida». Per tant, com deia Frederic Vila, «l'opinió de que no es trobava a Catalunya eixa mena de monuments era filla solament del desconeixement i de la falta d'investigació detinguda».

Ara fa cent anys el P. Frederic Vila convidava a descobrir la riquesa prehistòrica del Solsonès, «visitant la riquíssima col·lecció de material prehistòric d'aquesta comarca de Solsona, que es troba recollida dins d'una sala espaiosa del Museu Diocesà i que gairebé tota es inédita encara».

El P. Vila feia memòria de mossèn Joan Serra i Vilaró, «un recercador entusiasta», que començà l'any 1905 «a explorar la comarca en totes direccions, des de la Seu d'Urgell fins a Berga, és a dir, des ds la conca alta del Segre fins al Cardoner i Llobregat». Com deia el P. Vila, fruit dels seus treballs, mossèn Serra va aportar «a nostra ciència regional copiosos i preuats treballs de material científic». I per això el P. Vila afirmava que «el Museu Episcopal de Solsona s'alça com un dels més importants de tot Catalunya per la riquesa gran, bon ordre i fidel constatació dels objectes prehistòrics que s'hi veuen reunits». Com deia el P. Vila, mossèn Serra i Vilaró «anà descobrint una bona pila de megàlits o dòlmens», que explorà «l'un darrera l'altre, apuntant les dates més importants de cada un», tot recollint «ossos d'homes i de bèsties, destrals i fletxes de pedra i de metall, olles i plats de ceràmica, collars i agulles». Per això el P. Frederic Vila remarcava «la importància que per la ciència prehistòrica de Catalunya té ja avui el Museu Diocesà de Solsona», i passa «ja de deu les vitrines espaioses, curulles totes dels objectes prehistòrics recollits en les excavacions de baumes i megàlits».

El P. Vila feia referència a un «dolmen al terme municipal de Llanera, llogaret distant uns pocs kilòmetres de Solsona» i demanava que la «riquesa de material prehistòric, tan curosament cercat i ordenat», no quedés «estantís i mut a dins les vidrieres del Museu solsoní, sense poder ésser consultats pels allunyats d'aquesta ciutat de muntanya».

Cent anys després de l'article del P. Vila, és bo recordar que l'Església sempre ha afavorit i difós la cultura, i d'això el Museu Diocesà i el bisbat de Solsona en són uns bons exemples.