Fugir d'estudi és una tècnica més sofisticada d'esquivar responsabilitats que no pas la fugida a la brava del Borbó emèrit. Pedro Sánchez té un doctorat en aquesta tècnica. No té res a veure, per exemple, fugir d'estudi dient que serà la Casa Real qui donarà explicacions d'on és el cap de la família, que fugir per cames (és un dir) amb escorta i la companya (diuen) que li farà fregues pal·liatives quan ho necessiti. Fugir d'estudi és dir que és un secret d'estat el cost que té mantenir als llimbs el monarca trempat. Fer-se fonedís quan tot t'assenyala com a corrupte i evasor fiscal, sabent que ho tens tot pagat, és un privilegi d'impunitat concedit per aquells que t'haurien d'empaitar, però fugen d'estudi perquè no els interessa furgar. Perquè són part interessada.

Amb tant mestratge acumulat, no és estrany que fugir d'estudi sigui l'esport favorit de la classe dominant a Espanya ara mateix, i des de fa temps. Fugen d'estudi els mitjans de comunicació que rivalitzen a emblanquinar una monarquia empastifada pels quatre costats, en lloc d'aportar veracitat a tot el que s'explica interessadament. Fugen d'estudi la cúpula judicial i els cossos funcionarials de l'Estat, que perpetuen el sistema que el franquisme va deixar lligat i ben lligat, en lloc de contribuir a la modernització de les estructures i el funcionament del país.

Fugen d'estudi els ministres que obeeixen el president coix de credibilitat: el de l'Interior, que hauria d'explicar com es juga a trobar Joan Carles I disfressat de Walli, amagat en alguna platja paradisíaca, en algun dels reialmes aràbics que l'estimen, o ves a saber si a la remota zona de l'Australàsia; la ministra portaveu, que canvia de discurs per justificar el decret que vol controlar els superàvits municipals, i fuig d'estudi descaradament quan diu que el Govern no necessita diners. Déu n'hi do!

I ja que parlem del govern espanyol més progressista de la història, cal remarcar l'habilitat/barra que tenen a fugir d'estudi els líders de Podem quan els acusen de corruptes. Ara denuncien que la justícia espanyola actua de part interessada perquè els investiga prospectivament. És a dir, que la cúpula judicial va per lliure en l'aplicació de la llei, es carrega drets fonamentals i posa en perill el funcionament de la democràcia a Espanya. Que en fa, de temps, que fugen d'estudi en aquest tema! Pablo Iglesias, Echenique i la resta de comuns/podemites, han fugit d'estudi cada vegada que l'independentisme denunciava aquest funcionament esbiaixat de jutges, fiscals i forces policials. Ara que se senten tocats, i es temen enfonsats, s'apunten a la denúncia. Possiblement fan tard, perquè l'estat profund els la tenia jurada i ja han amorrat Ciudadanos i PSOE a entendre's, mentre el PP no estigui a punt del relleu, amb el gallec Núñez Feijóo.

Amb tot aquest panorama de tripijocs i hipòcrites, faria bé el sobiranisme català de no tornar a fer pena ara que s'acosten moments de definició de l'estratègia que hauria d'aconseguir objectius declarats, lluitats i ajornats. Tothom diu que «ara és el moment», i que és urgent trobar formes de «mobilització multitudinària». En aquest tema no es pot fugir d'estudi: tempus fugit. El temps s'escapa.