16 de agost de 2020
16.08.2020
Regió7

Honorables Catalans

15.08.2020 | 23:43
Honorables Catalans

E l darrer i fals Sant Jordi (23 de juliol) va reunir més gent de l'esperada al primer tram del passeig Pere III de Manresa, on alguns escriptors van signar els seus darrers llibres. Un d'ells va ser el manresà Genís Sinca, periodista, novel·lista i negre literari, amb la seva darrera obra, Honorables catalans, que publica Columna. Sinca recull 20 històries de catalans il·lustres, en bona part, desconegudes. Comença amb el retrat de tres pioners: Josep A. Grífols Roig, empresari que va transmetre als fills (Josep A. i Víctor Grífols Lucas) el treball científic. Quan van liofilitzar plasma per vendre'l als hospitals, el govern franquista els va expropiar la patent, a canvi de res. El 2011, Laboratoris Grífols debuta al Nasdaq nord-americà, en liderar el tractament del plasma sanguini. Pere Duran Farell, modernitza la indústria catalana. Gran negociador, el 1969 aconsegueix que el gas libanès arribi al port de Barcelona. El gasoducte Duran Farell uneix el gas del Sàhara amb un port de la costa i la península Ibèrica. President de Catalana de Gas, Gas Natural, Hidroelèctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre y Marítima, va impulsar les centrals elèctriques catalanes. Casat amb la manresana Montserrat Vall-llosera Vilaplana, vivia a Premià de Dalt. Es considera la figura més emblemàtica de la burgesia industrial de la segona meitat del segle XX català. Maria Llorença Llong, lleidatana casada amb el valencià Joan Llong, després es va fer monja. Fundadora el 1522 de l'Hospital dels Incurables a Nàpols, on es va practicar per primer cop l'anestèsia. Va estar a l'avantguarda en la cura de la sífilis i les obstruccions urinàries. El 1538 va fundar les clarisses caputxines.

Sinca prossegueix amb tres històries de pel·lícula: Ricard Sicre Cerdà (1919-1993), fill del metge de Bellver de Cerdanya. Va començar com a espia al servei de l'Amèrica del Nord, d'on va importar la Pepsi-Cola. Es va fer amic d'estrelles de cinema, com Grace Kelly, Ava Gardner i l'escriptor Robert Graves. D'antifranquista convençut es va adaptar al franquisme. Anna M. Martínez Sagi va ser la primera directiva del Barça el 1934. Periodista, poeta, feminista i esportista d'elit. Va fundar el Club Femení i d'Esports. Va impulsar les Olimpíades Populars. Enamorada de l'escriptora Elisabeth Mulder, la família les va separar. Establerta a Moià el 1978, va morir el 2 de gener del 2000 a la residència Sant Francesc, de Santpedor. Clara Hammerl, mestra prussiana de Pollença, esposa de Guillem Cifre. Va ser la primera banquera d'Europa, ja que dirigí la Caixa d'Estalvis de Pollença. També va dirigir una escola seguint els principis coeducatius de la Institución Libre de Enseñanza. Continua amb tres superdotades barcelonines: Carme Serrallonga Calafell, mestra i traductora. Maria Canals Cendrós, creadora de la primera escola de música Ars Nova i excel·lent pianista. I Maria Oliveras Collellmir, primera anestesiòloga, formada pel doctor Robert Macintosh.

De tres homenots colossals fou la tasca de Ramon Fuster Rabés, pedagog i creador de l'Escola Tagore de Bellaterra i un dels fundadors de Cavall Fort. Joan Baptista Cendrós Carbonell, biografiat per Sinca el 2017: El cavaller Floïd, de 600 pàgines; inventor d'aquest massatge, un dels cinc fundadors d'Òmnium Cultural, gran mecenes i editor de cultura catalana. Ramon Margalef López, científic de l'ecologia global, biografiat per Pere Bonnín com a ecòleg, biòleg, limnòleg i oceanògraf. L'autor assenyala que manquen dues biografies per fer: Lluís Carulla Canals, empresari creador de les marques Gallina Blanca i Avecrem; domina la ràdio i la publicitat i va ser un dels cinc creadors d'Òmnium Cultural. Tecla Sala Miralpeix va muntar una biblioteca per a treballadors a la Fàbrica de Filatures de l'Hospitalet. Tres ànimes sensibles: Josep Escobar Saliente, ninotaire, creador de Zipi i Zape, i Carpanta; va destacar en el teatre, la pintura i la publicitat. Xesco Boix Masramon, cantant de música folk i animador infantil, que es va suïcidar el 21 de juliol del 1984. La feminista antifranquista Olga Sacharoff, de Geòrgia, va fer retrats a l'oli de personatges barcelonins. Acaba amb tres gegants de la medicina: Josep Trueta Raspall, que va guarir ferits d'armes de foc, i va evitar les amputacions; li van «estafar» el Nobel de medicina el 1975. Santiago Dexeus Font, amb qui els parts es van fer a les clíniques. I Emili Mira López, el psiquiatre desconegut, nascut a Cuba i forjat a Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.