Només cinc mesos després d'haver recuperat el subministrament d'aigua potable, els ciutadans de Calaf s'han tornat a quedar sense. I no és la segona ni la tercera vegada. Ja se n'ha perdut el compte. Fa cinc mesos, la causa va ser que un episodi de molta pluja va arrossegar fertilitzants dels camps cap als punts d'on Calaf capta l'aigua; ara és el motiu invers: la riera del Mantellí baixa amb poc cabal i això fa que la concentració de nitrats sigui massa alta. La conseqüència és que els veïns de Calaf han d'anar per motius sanitaris a comprar l'aigua per beure i per cuinar, cosa que és una veritable molèstia i que no és pròpia dels ciutadans del primer món. A més, és inevitable sentir una certa angúnia en dutxar-se o rentar la roba amb una aigua que no es pot beure. Aigües de Manresa aclareix amb gran precisió tècnica que només certes persones amb certes quantitats d'ingesta podrien tenir problemes. Tant se val. No és això. Calaf té problemes amb l'aigua per una falta d'infraestructura que és coneguda i se sap quina és la solució. L'aigua de Calaf ha de ser potable sempre, i punt. Altra cosa és, simplement, inacceptable.
