La pulsió autoritària viatja pel món nostre d'avui en dia enfrontada a l'anhel de llibertat de societats que no volen aguantar ni un minut més règims corruptes que es disfressen de democràcies per legitimar-se. De Xile a Hong Kong, de Bielorússia al Líban, el món transita per una corda fluixa penjada entre dos cims, amb l'abisme i el buit sota els peus assetjant el futur de la humanitat. Hongria, Rússia, Turquia, Brasil... són democràcies governades per mascles que apaguen la dissidència sense que els importin el més mínim els més elementals drets humans. El món està capgirat: l'ascens de la ultradreta, la crisi dels refugiats a la Mediterrània, Trump i l'esclat d'ira contra la violència racial, la repressió dels líders independentistes catalans, la falta de credibilitat de la Unió Europea, la necessitat d'afrontar seriosament l'emergència climàtica i, ara, per si no n'hi hagués prou, un maleït virus que mata arreu del món.
Cap on anem? El futur no està escrit, però sembla que el terreny de joc està delimitat: alguna cosa semblant a una distòpia militar cada cop més propera als Jocs de la Fam o bé a un món de comunitats d'individus lliures que cooperen per construir entre tots un present i un futur millors. Arreu del planeta hi ha molts fronts oberts on ens estem jugant quelcom tan preuat com la llibertat i la convivència.
