Joan Baptista Lambert i Caminal (Barcelona, 1884-1945) fou compositor, director i pedagog. Va començar els estudis musicals a la catedral de Barcelona, després va estudiar piano amb Joan Baptista Pellicer i Joaquim Malats, composició amb Enric Morera i Felip Pedrell. Durant l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, fou organista del Palau Nacional; més tard, director de l'Acadèmia de Música i de la Banda de la Casa Provincial de Caritat, de la Banda dels Mossos d'Esquadra, i va acabar de director de l'Escola Municipal de Música de Granollers fins a la seva mort. Va compondre sardanes, sarsueles, peces simfòniques i obres de temàtica religiosa.
Sota la dictadura militar del general Primo de Rivera (entre els anys 1923 i 1930), segons l'historiador Enric Ucelay de Cal, el Directorio Militar va potenciar els Mossos d'Esquadra «com a expressió del catalanismo bien entendido. La liquidació de la Mancomunitat no afectava les Esquadres, que eren una institució de la Diputació de Barcelona. I la tradicional ordenança burocràtica dels Mossos, en la qual la Diputació pagava, Capitania (militar) controlava i el Govern Civil disposava, era la quinta essència de la saviesa administrativa primoriverista». El comte de Fígols -José Enrique de Olano y Loizaga- va ser nomenat pel Directorio Militar president governatiu de la Diputació barcelonina. A final de l'any 1925, el comte de Fígols va regalar una bandera al cos de Mossos d'Esquadra de la qual fou padrina la infanta Beatriu de Borbó. Durant la dictadura primoriverista tots els ajuntaments del Berguedà van nomenar alcalde el comte de Fígols i la ciutat de Berga, a més a més, el va fer «alcalde Honorario y Perpétuo». Ucelay explica que la banda dels Mossos d'Esquadra es va constituir l'any 1927 i fou dissolta l'any 1930, amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer, que va reorganitzar aquest cos policial i li va prendre algunes feines repressives i polítiques que havia hagut de fer en temps de la dictadura monàrquica de Primo de Rivera.
Consta al llibre de registre municipal de Berga Dictámenes que l'Ajuntament va acceptar l'oferiment de Joan Baptista Lambert -aleshores director de la Banda dels Mossos d'Esquadra- i se li va encarregar per «200 pessetes» la instrumentació i l'arranjament de totes les partitures de la Patum. Joan Casas i Ricard Cuadra expliquen que l'any 1929 el mateix Lambert va pujar a Berga per estrenar els seus arranjaments patumaires i dirigir la Banda dels Mossos d'Esquadra, però foren àmpliament rebutjats. Em va explicar Ramon Safont i Bonet que per transmissió oral sap que el seu avi, en Josep Safont i Freixa (conegut per tothom a Berga con en Xerò), va tocar l'any 1929 amb la Banda del Mossos per substituir la manca d'un trompetista. L'antic regidor de Cultura i Patum de Berga Josep Carreras explica que els Safont són la família que durant dues generacions van fabricar artesanalment els mítics fuets de la Patum. A principi dels anys quaranta una delegació de regidors berguedans van anar a Granollers a recollir les partitures i particel·les de Patum de Lambert per portar-les a l'ajuntament de Berga.
El músic i compositor berguedà Joan Casas va retrobar les partitures de Lambert -sembla que la descoberta fou del regidor Josep Carreras- i va difondre que es conservaven a l'arxiu en una caixa metàl·lica, al Programa de la Patum de 1981. Ricard Cuadra les va rescatar de l'oblit i les va interpretar en el Concert de Música Oblidada de la Patum del dissabte abans dels Quatre Fuets de l'any 1993 a càrrec de la Banda de l'Escola de Música de Berga sota la seva direcció.
La feina de Lambert va raure en l'oblit fins que, segons Cuadra, «seixanta anys després la Cobla Ciutat de Berga tornà a provar sort, però, a causa del rebuig popular, només van aconseguir intentar tocar els Turcs i Cavallets. L'any 1995 la Cobla Pirineu aconseguí que fos acceptada». Lambert va compondre La Marxa Patum que es toca cada dimecres de Patum a la passada del migdia. Ara es poden escoltar totes les partitures de Lambert al CD La Patum, música oblidada, interpretada per la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga, sota la direcció del mateix Ricard Cuadra.
