Vaig endormiscar-me al sofà amb les notícies posades i les veus del televisor va anar penetrant fins a les profunditats del cervell, sense que el pensament introduís cap ordenació. Va ser així com vaig somniar que Cayetana Álvarez de Toledo havia fugit a Abu Dhabi sense dir-ho al rei Felip i que Pablo Casado exigia explicacions a Pablo Iglesias mentre Pedro Sánchez s'ho mirava amagat darrere d'una cortina, potser amb el temor que algun Hamlet el punxés com al pobre Poloni. Hi ha tantes dagues, sabres i espases làser en l'escena política espanyola que rebre una estocada perduda és un risc que cap asseguradora no voldria cobrir.
Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte des de la mort del seu pare, descendent d'una noble nissaga que va combatre amb Carles I a les campanyes de Flandes, que acumula les nacionalitats francesa (pel pare), argentina (per la mare) i espanyola (per naixement), és una senyora de dretes orgullosa de ser-ho. I per demostrar-ho acusa un líder tan poc d'esquerres com Pablo Casado de renunciar a la «batalla cultural», concepte en què engloba allò que la crosta conservadora odia de les esquerres, com ara la reivindicació del feminisme o la revisió dels comptes pendents -encara- amb el franquisme. Hi ha milions de persones enfadades pel progrés de la igualtat de gènere i el recordatori dels crims de la dictadura, i Cayetana vol els seus vots. Casado no els vol? Casado vol en cada moment el que li sembla que li convé per mantenir el control del partit i defensar-se de les envestides de Vox en la batalla per ser el pinxo del barri.
El convers a la barba (més discreta que la d'Abascal) oscil·la entre el centre del camp i la posició d'extrem que corre per la banda, segons com veu el partit, i si l'encerta l'endevina. El problema arriba quan les tria posicional no és per una reflexió tàctica sinó perquè ha agafat una emprenyada monumental i ha tret la dalla de decapitar.
I Joan Carles? En algun iot amb aire condicionat, que a l'embarcador dels seus amics dels Emirats segur que n'hi ha uns quants per triar.
