El 31 de juliol, el Tribunal Suprem d'Espanya es va veure obligat a donar la raó als cinc encausats bascos pel cas Bateragune. Cinc persones, Arnaldo Otegui, Rafael Díez, Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto i Miren Zabaleta, van ser condemnades injustament. Sis anys empresonats. La sentència també va castigar-los a la inhabilitació per exercir càrrecs públics. Aquesta inhabilitació va impedir a Arnaldo Otegui presentar-se per lehendakari com a candidat d'EH Bildu, tant en les eleccions de l'any 2016 com en les del 2020.
L'any 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictaminar que l'Audiència Nacional havia vulnerat el dret a un judici just dels processats. Ara, després de vint mesos d'ençà d'aquella resolució europea, el Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat la sentència que en el seu dia va dictaminar l'Audiència Nacional. La resolució del Tribunal Europeu remarca que els cinc ciutadans/es no van tenir un judici just. Cal recordar que el seu «delicte» (?) va consistir a intentar reconstruir políticament Batasuna amb una nova organització de nom Bateragune.
Un parell d'innocents preguntes per reflexionar: a aquests ciutadans/es que s'han passat 6 anys engarjolats, qui els retornarà el temps que se'ls ha manllevat de la seva vida? A la jutgessa que va dictaminar la sentència se li podran demanar responsabilitats per la injusta condemna?
Tal com ha dit l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell: «Mai no es poden retornar, ni reparar, ni oblidar els anys, els dies i les nits passades sense les persones que estimes».
La poca credibilitat i la dubtosa imparcialitat que mereix la justícia espanyola obliga molts encausats a acabar recorrent a la justícia exterior. Actualment hi ha altres casos judicials que esperen arribar també a Estrasburg. Una vegada presentats els recursos a la justícia espanyola, ara estan pendents de la seva resposta per poder accedir al Tribunal Europeu. Incomprensiblement les respostes als recursos presentats (pas previ per acudir al Tribunal Europeu) s'allarguen i obstaculitzen el seu recorregut.
Un dels casos pendents és el dels joves d'Altsasu. Els seus familiars ja han manifestat que estan decidits a arribar fins a Estrasburg davant la desproporcionada sentència als set joves navarresos, Adur, Jokin, Oihan, Jon, Julen, Iñaki, Aratz i Aianara. En plena fira festiva del poble de Altsasu (Navarra), va originar-se una trifulga de matinada a les portes del bar Koxka entre els joves i dos agents de la Guàrdia Civil que estaven fora de servei, sense uniforme, acompanyats per les seves parelles. El fiscal del cas va considerar la picabaralla com un «atac terrorista» i va sol·licitar penes de presó que anaven dels 12 als 62 anys. L'Audiència Nacional va rebutjar els càrrecs de «terrorisme» però se'ls va condemnar a sentències que van dels 3 anys i mig fins als 9 anys i mig de presó. Un veredicte absolutament desorbitat per una picabaralla de bar. En l'informe mèdic hi consta que les lesions van ser menors.
Els fets van tenir lloc el 15 d'octubre de l'any 2016, després va venir la presó preventiva, el judici i el compliment de la condemna. El mes de juliol passat, els joves Adur, Jokin i Oihan, condemnats entre 8 anys i mig i 9 anys i mig de presó, després d'estar engarjolats més de 1.300 dies han obtingut el tercer grau penitenciari.
Un altre cas que també està pendent dels recursos presentats per poder continuar el seu trajecte jurídic europeu és el referent als activistes socials i polítics catalans empresonats. A Espanya, la veritable separació de poders (legislatiu i executiu) continua sent una de les nombroses assignatures pendents d'aquella malforjada transició democràtica.
