Les administracions tenen, des de fa mesos, milers d'empleats subocupats. La covid ha reduït dràsticament la seva feina i estan treballant a mitges, o menys que a mitges. Mentrestant, altres empleats públics treuen el fetge per la boca als serveis de salut, o no s'atrapen la gestió dels ajuts laborals que una munió de famílies esperen durant mesos; o es veuen desbordats pel que els caurà al damunt quan obrin les escoles. Alhora, les mateixes administracions engreixen el dèficit que posa en perill el futur de l'estat del benestar contractant amb comptagotes personal que cobreixi les ingents necessitats de força humana que planteja la pandèmia. Cal moltíssima gent per fer moltíssimes coses: cal personal al SEPE, calen centenars de rastrejadors que persegueixin els brots; calen milers de cops de mà a les escoles; calen milers d'agents cívics que entrin als restaurants i recordin als comensals apilonats que és imprescindible mantenir la distància (entre persones! les taules no es posen malaltes!); calen milers d'adults que a les nits es passegin pels escenaris dels botellons i als matins truquin a les famílies per suplicar que no facin grans reunions de parents. Calen milers de persones per fer mil coses urgents. I les tenim: pagades, formades i, suposadament, compromeses amb el servei públic. Són un exèrcit, i cal mobilitzar-lo. Encara que caiguin llamps i trons.
