La normativa que prohibeix fumar a menys de dos metres de distància d'una altra persona ha afegit confusió i sensació de desbordament als propietaris de bars i restaurants, que aquesta normativa desincentivi clients en un moment en què la seva situació és molt crítica. Alhora, estan preocupats pel que fa al compliment de la norma. Ningú no vol fer de policia al seu local, però tampoc ningú no hi vol veure incompliments que puguin suposar sancions, discussions o problemes. Un maldecap. De fet, que ningú no fumi a menys de dos metres d'una altra persona hauria de ser obligat, simplement, per respecte. Ningú no vol tenir el fum dels altres a la cara. Però el fons del problema -al marge del que pugui suposar el fum com a vehicle de transmissió, quan es permet que els comensals s'apilonin a centímetres de distància en taules interiors- és que, en aquest país, les administracions i autoritats aproven reglaments que després ningú no fa complir. Això no fa res més que animar els incívics a ignorar impunement qualsevol obligació. Aprovar una norma hauria de comportar necessàriament aclarir qui la farà complir, i que sigui veritat. Si no, pot ser encara pitjor.
