Després dels moments viscuts aquesta primavera, hem vist que tots aquells referents que teníem han canviat, no tan sols econòmicament, sinó també socialment, en les formes i maneres que ens relacionem entre nosaltres. De mica en mica, ens pot passar que estem prenen una distància que ens porta a prendre amb fredor moltes de les coses que passen al voltant nostre. Sabem que no és senzill fer-hi front, ja que hem de complir totes les mesures de protecció per nosaltres mateixos i pels altres, i aquest canvi ens pot fer allunyar del que passa fora del nostre entorn.
El temps d'estiu, amb les nostres activitats, petites o grans excursions, moments per apreciar la natura, el repòs, la família i els amics, també ens pot portar moments de reflexió; a pensar de quina manera podem ajudar, ni que sigui una petita contribució, aquesta societat que necessita tanta ajuda, econòmicament, però també socialment i quant a valors. Podríem demanar-nos de quina manera contribuïm a millorar aquestes relacions; fem caritat?, i quan ho fem, veiem la persona que tenim davant, ens interessem pel que li ha passat i com el podem ajudar? Moltes vegades, potser el necessitat no és tan lluny ni distant com creiem, i el tenim molt més a prop, passant dificultats o problemes que sovint nosaltres li podríem alleujar. Pensem en totes aquelles persones que generosament es dediquen als altres, a escoltar-los, a ajudar-los, a donar-los suport, a visitar-los, a fer que en la seva vida hi pugui haver més esperança, gràcies a tots.
A l'Evangeli Jesús demana als deixebles: «Qui diu la gent que soc jo?». En aquest moment Jesús els revela el que succeirà. Els deixebles el reconeixen com el Messies, l'ungit de Déu, però a través de la seva pregunta els introdueix a la seva passió, mort i resurrecció. Ara a l'estiu, i sobretot després d'aquesta primavera tan difícil que hem passat, en aquest període de descans i reflexió, recordem-nos dels altres. Dels qui ens poden necessitar, no tan sols econòmicament, sinó també moralment, amb suport, amb consell. Que aquest estiu sigui un estiu especial, de caritat i construcció, un temps d'acostament als altres, un temps de donar sense esperar rebre, i de reconèixer que tots som persones, i que moltes en aquests moments tenen problemes realment greus, sigui de salut, econòmics... Acostem-nos d'una manera generosa a aquells que ho necessiten.
I per nosaltres, qui diu la gent que soc jo?
