Hi ha molts exemples de societats que es van enfonsar perquè eren com eren i no podien evitar-ho. Un dels casos més interessants és el dels vikings que es van instal·lar a Groenlàndia el segle X aprofitant un període càlid conegut com a òptim climàtic medieval. Hi van fundar una colònia d'acord amb l'estil de vida que van importar de Noruega, i s'hi van consolidar plenament, però quan el clima es va refredar van ser incapaços d'imitar els seus veïns inuits, van entestar-se a continuar vivint com a ramaders noruecs i al segle XV ja no en quedava ni un. Avui, la ceguesa d'aquells vikings ens sembla increïble. Però nosaltres, catalans d'ara, indistingibles dels espanyols durant la pandèmia, produirem la mateixa incredulitat als observadors del futur si no som capaços de modificar un estil de vida que està propagant el virus a uns ritmes de rècord mundial. Els soparets animadíssims amb la colla, els grans dinars amb tota la família i la festa amb els col·legues, trets irrenunciables de la nostra ridícula identitat de pernilet i cerveseta, ens portaran a enfonsar l'economia i la hisenda pública, i ens convertirem un altre cop en un país pobre on només podran anar al metge i fer el batxillerat els qui tinguin diners per pagar-s'ho. I per què? Perquè som així, i no podem evitar-ho. Quina vergonya, no?
