El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha aturat, de moment, per manca de planificació urbanística de l'indret, el projecte de construcció de la controvertida planta incineradora de residus industrials a l'antiga central tèrmica de Cercs, a càrrec de l'empresa manresana EmSpain Waste&Treatment, de Lluís Basiana.

Aquesta polèmica iniciativa fou batejada per la promotora amb l'estimulant i tranquil·litzador nom de «Revalorització de Residus». Posats a escollir un títol encara més engrescador, ,'imagino que la promotora, a riscos de passar-se de ratlla propagandística, l'hauria substituït de bon grat pel de «Revalorització del Berguedà».

Tot i que, com és sabut, el projecte ha topat amb un frontal rebuig al Berguedà. Començant per tots els ajuntaments de la Comarca llevat, inexplicablement, del de Cercs. Amb idèntica unanimitat s'hi han manifestat també el Consell Comarcal i el Consell d'Alcaldes del Berguedà.

També s'hi pronuncià en contra la Diputació de Barcelona. I la Generalitat? De moment, com dèiem, en el present tràmit previ, ha acordat la suspensió del projecte per motius urbanístics, sense haver entrat encara en l'autèntica qüestió de fons, que és la de la seva viabilitat o inviabilitat objectiva. En aquest sentit, hom compta, de moment, com a suavitzant compàs d'espera, amb la diplomàtica promesa del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, als alcaldes de la comarca, de crear una comissió de seguiment ad hoc.

Cal no oblidar que a Cercs s'ha creat la Plataforma Antiincineradora, d'àmplia base social, capacitat de mobilització i impuls jurídic, disposada fins i tot a propiciar una consulta popular amb convicció guanyadora.

L'avaluació dels pros i contres d'aquesta iniciativa ens aboca a l'accentuat dilema de decidir si escoltar una massa coral compacta entonant a l'uníson un «no» rotund, o bé sentir el duo solitari de l'empresa i el batlle de Cercs escarrassant-se en un «sí desafinat.

Waste&Treatment pregona les excel·lències econòmiques de la iniciativa apel·lant a la creació de 60 llocs de treball com a mitigadors de la crisi comarcal, però oblidant que suposaria una gran disminució dels llocs avui adscrits al turisme a l'alt Berguedà que ja en són 300 i en ritme creixent.

És aquesta una conseqüència del reconfortant canvi de model econòmic experimentat al Berguedà nord tot refent-se de la crisi minera i cimentera, amb progressiva valoració de les excel·lències del paisatge. Naixença d'activitats de natura i paisatge, de càmpings, turisme rural, etc. ben complementats culturalment (Museu del Ciment a Castellar, de la Mineria a Fígols, records de Picasso a Gósol, de Gaudí a la Pobla...). Aquest és l'encertat nou camí del Berguedà prepirinenc. Resplendent, sense vells fums, on gaudir, pensar i respirar profundament.

Cal afegir, des dels vessants ecològic i sanitari, que aquests tipus de cremadors generen una gran quantitat de dioxines, contaminants atmosfèrics i cancerígens, especialment perillosos en el present cas, atesa la seva ubicació dins el congost i estreta vall vora el pantà de la Baells, on les malèfiques partícules caurien sobre les aigües, que, pretesament potables, consumeixen milions de ciutadans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Valgui la meva modesta i seriosa reflexió al Govern de Catalunya. Que posi seny i criteri a l'hora de decidir en quin altre indret del país segur que encaixa la planta, ja que no al Berguedà que aixeca el vol i no resistiria una segona i mortal punyalada després de ja haver superat una de les més greus crisis de la seva història.

Acabo i no faig broma. Al costat de la tèrmica de Cercs s'hi troba l'Horrorland, instal·lació lúdica capaç de transformar les pors en divertiments. No voldria pensar que al seu costat, per irònica antítesi, hi veiéssim créixer, en nom de les esperances salvadores, una veritable màquina de les angoixes i les pors.