Catalunya va registrar ahir un altre cop més de mil casos nous de covid, i els indicadors de risc continuen empitjorant. Les autoritats sanitàries catalanes ho estan dient repetidament. A Espanya el clam encara és més intens, ara que Madrid, que ha convertit mig Espanya en el seu pati de darrere i exerceix un poder d'irradiació extraordinari, ha esdevingut novament el focus principal del problema. Les xifres són esgarrifoses: Catalunya, amb set milions i mig d'habitants i ús aparentment molt generalitzat de mascareta, produeix cada dia gairebé tants casos nous com Alemanya, amb 81 milions, i més que Gran Bretanya, Itàlia i França, amb seixanta milions. Convé que les autoritats, els científics i els líders d'opinió es preguntin molt seriosament i molt sincerament per què està passant. Si el problema, com tot sembla indicar, és que una part de la població continua mantenint una vida social plena de trobades a restaurants, contactes propers i socialització íntima de tot tipus, convé començar a acceptar que amb demanar responsabilitat ja no n'hi ha prou. Qui no ha pres consciència amb tot el que ha passat, ja no ho farà. Cal una nova estratègia, i ràpid.
